Un càrtel de la mort... a Madrid

La campanya electoral transcorre de manera anodina a les xarxes socials i també en els mitjans tradicionals. Els periodistes no tenen en aquest país el suficient recolzament del públic per contrarestar l’alt nivell d’estupidesa dels polítics, tal com ha assenyalat recentment Daniel Innerarity. De manera que passem la campanya entretinguts amb les propostes fake a Nova York, els llacets multicolors ol’histrionisme de Josep Borrell quan els entrevistadors no li riuen les gràcies. I se’ns passen per alt qüestions importants. Per exemple, que gairebé tots els partits que es presenten a les eleccions han acceptat impulsar un pacte d’Estat per impulsar el ‘blockchain’ durant la pròxima legislatura. Però la distracció més gran és que el debat polític no porti un parell de dies centrat en aquesta notícia bomba: "La CNMC multa amb 118 milions 15 empreses per càrtel en concursos d’Adif". Resulta que un conglomerat d’empreses,  encapçalades pels dos líders europeus del sector (Alstom i Siemens), es reunien periòdicament en un hotel del centre de Madrid per encarir els concursos d’electrificació de l’AVE i repartir-se’ls. El ‘modus operandi’ consistia a decidir les combinacions d’UTE (Unió Temporal d’Empreses) amb què es presentaven als concursos, pactar el preu de la que resultaria guanyadora i que les altres es presentessin amb ofertes menys competitives. Tot el contrari del que exigeix la lliure competència i que persegueix la llei d’adjudicacions públiques. Durant 14 anys, en plena crisi econòmica i amb governs del PP i del PSOE a Adif, van sumar contractes per valor de més de 1.000 milions d’euros. La multa imposada, una mica més del 10% de l’obtingut, sembla que compensa de sobres els guanys. Millor que no intentin calcular-les.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Un escàndol d’aquestes dimensions hauria de col·lapsar la campanya electoral. Es trenquen postulats que es defensen des de la dreta i l’esquerra de manera més o menys radical: es trenca el principi de concurrència del sector públic, es dinamita la lliure competència del sector privat, es creen estructures monopolístiques, s’encareixen els serveis públics, es genera més dèficit, s’obliga a pujar impostos i els preus públics. Un desastre de dimensions colossals que no ha merescut ni un tuit de la classe política. Almensy hauria de fer reaccionar les organitzacions empresarials o sindicals. Entre d’altres coses perquè connecta amb una altra pregunta que tampoc va agradar a Josep Borrell a la televisió alemanya i que ha passat desapercebuda: ¿Per què als països de la UE, inclosa Espanya, els costa tant avançar en matèria de transparència?

L’economia capitalista està durament llastada per aquest tipus de concertacions de les grans empreses per captar importants sumes de recursos públics. Aquesta mena de pràctiques genera desconfiança en els ciutadans, desincentiva els emprenedors, castiga les pimes... ¿Quina part del dèficit i del deute que ofeguen l’economia espanyola es deu a l’actuació de càrtels com el de l’electrificació? Algú hauria de contestar i deixar de dir bestieses durant una estona.