Sánchez, bé però no tant
És un error abandonar la identitat socialista en la qüestió territorial que pivota sobre la reforma federal de la Constitució
zentauroepp46961384 pedro sanchez190214135808 /
En política, la victòria moltes vegades no és per al més brillant, sinó per al que menys s’equivoca, per a qui evita ficar la pota. La política és com els exàmens tipus test: els encerts puntuen, però els errors penalitzen el doble. Quan els partits entren en zona de turbulències, els nervis poden dur al desastre absolut. La nit del 28-A promet ser una vetlla en algunes formacions perquè hi ha líders que juguen al tot o res.
El màxim exponent ésAlbert Rivera, l’antisanchisme visceral del qual no tapa les fugues que pateix cap a Vox i a més foragita el seu votant progressista cap al PSOE. A més, com que s’ha esvaït la possibilitat del ‘sorpasso’ a la dreta, el vot útil a moltes províncies petites es concentrarà novament en el PP. El defalliment de Cs deixa un espai lliure al centre que explica la moderació dels socialistes, sobretot el desig de no ficar-se en embolics territorials.
Però entre poc i massa. És incomprensible que ni una de sola deles 110 mesures del programa electoral del PSOEes refereixi al problema sociopolític a Catalunya que ha derivat en la crisi més gran de la democràcia espanyola.Pedro Sánchezl’encerta al posar l’accent en un festival de mesures socials amb l’objectiu de lluitar contra la pobresa infantil i les desigualtats, a favor d’una fiscalitat més redistributiva, la sostenibilitat i el medi ambient, etcètera, però crida l’atenció el silenci sobre la crisi territorial.
El mutisme dona armes al rival
La prudència és bona consellera, però aquest mutisme ofereix armes als rivals. A Catalunya, ERC tem que el PSC recuperi la posició de primera força davant del desconcert del sobiranisme i el daltabaix dels comuns. I per aixòJoan Tardà aposta en públic per facilitar la investidura de Sánchez per evitar perdre vots. Però l’independentisme no ha trigat ni un segon a denunciar aquesta omissió i la referència només a “reforçar el model autonòmic”, que amagaria la voluntat d’arribar a un pacte amb Cs.
Per la seva banda, tant Pablo Casado com Rivera s’han llançat al coll de Sánchez pel contrari. Aquest silenci, afirmen, seria la prova que existeix un pacte secret amb Quim Torra i cia. per negociar l’autodeterminació.
Notícies relacionadesPer rematar-ho, Miquel Iceta reincideix en l’errord’acceptar escenaris hipotètics al diari abertzale 'Berria'. Ja li va passar en les autonòmiques quan es va referir als indults, i va obrir un esvoranc de vots cap aInés Arrimadas. Aquesta vegada, especula sobre què passaria si l’independentisme arribés a una majoria del 65%.
Disfuncionalitats
En aquests moments no és una patinada naïf, sinó el reflex d’una falta de convicció quan no refuta el marc nacionalista de les preguntes de l’entrevistador que raona com si Catalunya fos una colònia espanyola. En definitiva, malgrat queSánchez està fent una bona precampanya, és un error abandonar la identitat socialista en la qüestió territorial que pivota sobre la reforma federal de la Constitució. És cert que avui és inviable, però passa el mateix amb algunes de les 110 mesures. Els silencis, en canvi, creen disfuncionalitats i agreugen els errors.
