La foguera

¿Quina bogeria va dir Iceta?

És cert, existeix una línia que, una vegada depassada, col·loca els constitucionalistes davant la capitulació

1
Es llegeix en minuts
fcasals46714702 el primer secretari del psc  miquel iceta  durant un m ting 190126143907

fcasals46714702 el primer secretari del psc miquel iceta durant un m ting 190126143907 / Jordi Pujolar

Dins i fora del PSOE, en tertúlies i tribunes, a tot arreu s’ha repetit a crits una cosa que no és certa: que Miquel Iceta va dir una bogeria al referir-se a un hipotètic 65% d’independentistes com a línia que separa l’statu quo d’un escenari catastròfic per a Espanya. Iceta va encarar un tabú que el constitucionalisme es nega a mirar de cara: la qüestió demoníaca de la derrota. ¿Quina és la línia que, depassada, ens col·loca en la capitulació? Li van preguntar si un 65% d’independentistes podrien ser aquesta frontera i va respondre que sí. Jo ignoro si és el percentatge és correcte. No sé quina és la proporció d’independentistes que farien que l’actitud constitucionalista es tornés democràticament insostenible. Però qualsevol demòcrata sap que la porció és en alguna part. Negar-ho pot ajudar-nos a dormir, però és faula.

S’ha atacat Iceta com si fos un heretge. Potser ho és. En les guerres es prohibeix a tots, des de ministres a soldats rasos, parlar de la derrota. Es castiga durament qui pronunciï aquesta paraula fins que el desenllaç es fa realitat. Qui s’ha documentat pels informes de batalla rep llavors la derrota com una sorpresa. ¡Però com! ¡Si fins ahir guanyàvem! ¡Si havíem recuperat posicions estratègiques fonamentals! La propaganda produeix històries per enviar els nens al llit. La seva raó de ser no és el que explica: és el que oculta.

Notícies relacionades

La possibilitat de la derrota és real, de manera que Iceta no va dir cap bogeria. Em rebel·lo contra la tàctica de fingir que els desastres són impossibles. Això li ho deixo a l’independentisme, que enganya els seus fidels prometent-los una república i els oculta que això estaria ben a prop del 'brexit'. El constitucionalisme té de part seva la veritat. Un 65% d’independentistes a Catalunya es veu com un horitzó tan llunyà com el 80%, però recuperar posicions des del 48% d’avui serà una tasca de seducció.

El temps que fem servir per negar la possibilitat de la derrota el perdem per evitar que aquest escenari es faci realitat.