Editorial

Toreig clandestí per a turistes

Ni els qui defensen la tauromàquia poden argumentar que muntatges d'aquest tipus tinguin res a veure amb la cultura ni la tradició

1
Es llegeix en minuts
ealos47535277 sociedad captura de pantalla toros espect culo taurino en la190328213158

ealos47535277 sociedad captura de pantalla toros espect culo taurino en la190328213158

Des de 2012, quan va entrar en vigència la llei aprovada pel Parlament el 2010, no s’han dut a terme corrides de toros a Catalunya, si bé és cert que s’han continuat organitzant ‘correbous’ o ‘toros de foc’, en el marc de celebracions populars, especialment a les Terres de l’Ebre, dins de la llei però amb una àmplia contestació de les entitats animalistes i freqüents enfrontaments entre els seus defensors i els que els critiquen per maltractament animal. El Tribunal Constitucional va anul·lar el 2016 aquesta llei catalana per invasió de competències estatals, però des d’aleshores tampoc hi ha hagut espectacles taurins amb mort de l’animal a Catalunya, sigui perquè ciutats amb plaça (Olot o Barcelona) es van declarar al seu dia antitaurines, per l’aplicació de reglaments sanitaris o normatives municipals contra el maltractament, per la tensió de la situació política o perquè, senzillament, l’afició local al toreig s’ha esvaït.   

La denúncia de les exhibicions promocionades com curses per a turistes adinerats destapa ara un negoci clandestí que contravé la jurisprudència sobre les proves fetes en públic, amb l’aquiescència de l’Ajuntament d’Alfara de Carles. El corral de prova és una activitat que segons la llei s’hauria de limitar a un entorn protegit i no pot ser comercialitzada com a espectacle. Més enllà del debat sobre la tauromàquia, el cert és que muntatges d’aquest tipus no tenen res a veure amb la cultura o la tradició, sinó amb un negoci basat en la violència contra els animals que ha de ser denunciat.