Anàlisi

La casta russa

L'oligarquia i Putin van evolucionar en una simbiosi perfecta: el règim facilita i assegura suculents negocis i la classe empresarial defensa el president on faci falta

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp47536937 combo190328192328

zentauroepp47536937 combo190328192328

Quan Vladímir Putin va arribar a la presidència l’any 2000, una de les primeres coses que va fer va ser enviar un atac frontal contra una oligarquia que, segons ell, no només havia aconseguit la força econòmica, sinó que pretenia, a més, aconseguir el control polític. (Una cosa semblant, per cert, va fer Xi Jinping quan va aconseguir el poder a la Xina).

Una oligarquia sorgida del caòtic i brutal desmantellament del teixit empresarial de l’època soviètica, que va passar en un temps rècord a les mans d’uns quants neomagnats russos. El cas més famós és el de l’auge i caiguda de Mikhaïl Khodorkovski, qui va ser el més poderós dels oligarques i va arribar a controlar el 2% de la producció mundial de petroli. Avui, després d’haver-se passat gairebé una dècada en una presó a Sibèria,l’antic amo de Yukos fa oposició a Putin... des de Londres.

Simbiosi entre Putin i l’oligarquia

Aquella època va passar. L’oligarquia i Putin van evolucionar en una simbiosi perfecta. El règim facilita i assegura més que suculents negocis i la classe empresarial defensa el president on faci falta. Així ha transcendit, sense anar més lluny, el paper d’alguns magnats russos en les relacions amb els Estats Units, en general, i amb l’entorn del president Donald Trump, en particular.

La majoria té un curiós patriotisme fiscal, amb fabuloses inversions en tercers països. Bé conegut, sense anar més lluny, és el seu impacte en el sector immobiliari a Londres, a Marbella, o a la Costa Brava. O el gust dels seus fills per estudiar a les més cares i prestigioses universitats dels Estats Units o el Regne Unit.

També han patit les conseqüències de la seva proximitat al règim: són ells, juntament amb algunes empreses i agències governamentals, els objectius de les sancions imposades pels Estats Units i la Unió Europea arran de l’annexió de Crimea i de la suposada ingerència russa en les eleccions nord-americanes.

Notícies relacionades

En els últims anys un parell d’interessants llibres han intentat bussejar en qui i com són els membres d’aquesta nova casta russa. 'All the Kremlin’s men'('Tots els homes del Kremlin'), de Mikhaïl Zygar, rastreja, a través de testimonis personals, el cercle de poder que envolta el president rus, provant d’identificar on són els pols d’influència que el mouen.

Per la seva banda, 'Rich Russians: from oligarchs to bourgeoisie (Russos rics: d’oligarques a burgesos’), de la sociòloga Elisabeth Schimpfössl, busca fer un retrat, també a partir d’entrevistes personals, dels magnats de la Rússia d’avui. I arriba a conclusions interessants: davant la imatge d’ostentació, excessos i luxe que els envolta, els nous adinerats russos han desenvolupat una proximitat per les arts, la cultura i la filantropia tan intensa com la dels seus equivalents occidentals. ¿Una manera de rentar la seva imatge? ¿De legitimar la seva riquesa? Difícil d’endevinar. Però les dues obres sí que permeten conèixer una mica millor les personalitats i les motivacions de les persones –homes, sobretot– que envolten el totpoderós president de Rússia.