El quid

¿Cal demanar perdó pels actes passats, per tot allò que van fer els pares i els avis molt abans que tu naixessis? ¿Cal reconèixer els errors i les malvestats de fa cinc segles i assumir-los com a propis, perquè és aquí on rau, de fet, el concepte del perdó? Cal demanar perdó, precisament, sempre que el llegat hagi estat assumit com a propi, com a herència que forma part de la tradició política i cultural. Si s’estableix una continuïtat històrica entre els antics criminals i els actuals hereus (institucionals) d’aquells criminals.

Per això és ridícula la reducció a l’absurd que proposa Josep Borrell quan diu que els francesos no es plantegen exigir disculpes als italians per la conquesta de la Gàl·lia. Si no m'erro, Juli Cèsar no era italià, però els conqueridors espanyols sí que eren espanyols i, per damunt de tot, són reivindicats (¡encara ara!) com a exemples de civilització davant la barbàrie i la ignorància dels indígenes. Aquest és el quid de la qüestió. Espanya se sent ofesa per Andrés Manuel López Obrador. És un afront no pas perquè el perdó exigit sigui una bestiesa extemporània, sinó perquè la conquesta d’Amèrica ("amb la romanització, la hispanitat és la fita més important de la humanitat", va dir Pablo Casado), aquest genocidi, és la quinta essència del nacionalisme espanyol. Ho contemplen com una cirurgia asèptica, no invasiva, fundacional. Per això s’irriten, irats, quan els parlen d’hemorràgia i col·lapse massiu.