Oracles d'última generació

Deia el matemàtic i meteoròleg Lewis Fray Richardson que per saber el temps que farà demà necessitaria un estadi sencer de persones fent càlculs matemàtics. Ho recordava aquests dies en què tothom vol saber quin temps farà per Setmana Santa. Pel que sembla, cada vegada són més els que esperen fins a l’últim minut per reservar les seves vacances, seguint els dictats dels meteoròlegs com si fossin els d’un oracle. I potser ho siguin: oracles d’última generació, la funció principal de la qual és deslliurar la gent de prendre decisions per si mateixa. Els seus pronòstics es basen en un complex sistema de càlculs i mesuraments realitzat per ordinador, i això ens encanta, ens genera confiança. Malgrat tot, hi continua havent fenòmens imprevisibles. Per molt que calculem i que avancin les màquines, continua sent molt difícil saber si hi haurà tempesta dissabte o a quina cota nevarà. La ciència ha avançat molt i permet més encerts en el pronòstic però els éssers humans estem on sempre: volem saber-ho tot de les coses que no podem saber.

Una vegada em van llegir el futur a través de les cartes del tarot. La presumpta endevina em va dir que podia formular una pregunta, la que més m’interessés sobre el meu futur. Vaig preguntar quin any em moriria. L’endevina es va espantar, però em va donar una resposta. Equivocada. Ho sé perquè fa més d’una dècada que va quedar enrere i jo segueixo aquí, viva, cuejant, i escrivint columnes. En aquell temps, quan vaig formular la pregunta, em va semblar que saber la data de la meva mort em donava un avantatge increïble. Avui ho veig d’una altra manera. Avui veig avantatjós no saber certes coses. Per això miro el just els pronòstics del temps, les enquestes electorals o els horòscops. No saber si diluviarà per Setmana Santa o si em moriré l’any que ve és meravellós. I anar fent plans, pensant que pot sortir tot malament, però procurant pels meus mitjans que, mentrestant, tot vagi bé. 'Carpe diem’ d’última generació.