Els temps de saber i d'estar

He llegit una carta a EL PERIÓDICO firmada per Olga Anter i enviada des de Sant Cugat del Vallès. Explica un fet tan interessant com lamentable. Es tracta del’abús sexual dins de l’àmbit religiós. Un altre.

Això ha provocat –un altre– escàndol perquè afectava el comportament d’un altre religiós. Però deixo els detalls, que en bona part ignoro. El propòsit, diu l’Olga, és aconseguir erradicar el mal. I aquesta és la tasca immediata. És clar. Però no hem d’oblidar que hi ha milers i milers de sacerdots que treballen admirablement com cal.

És molt encertada la frase del papa Francesc: "Fa més soroll un arbre que cau que un bosc que creix". Quina imatge més emfàtica, que pot interpretar-se com una arma de defensa de nosaltres mateixos.

I és que aquesta frase del Papa és aplicable a la vida quotidiana de tots. Hi ha humans que podem ser, en la vida, un arbre solitari i orgullós que busca la manera de fer ombra a tothom, de lluir una força o una intel·ligència, i aconseguir una esplendorosa victòria.

Però l’orgull no sempre és una qualitat o un sentiment inofensiu. L’orgull té cara i creu. Miquel Pairolí va escriure un interessant text sobre l’orgull i acaba dient: "La dignitat construeix la personalitat com l’orgull tendeix a destruir-la. Es procurarà abolir-lo. Sense el punxó agusat de l’orgull es viu mes descarregat i lliure, millor. Ningú us deu res i això dona pau".

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

I Musset va afirmar que l’orgull és un conseller fatal per als éssers humans. Em sembla que els personatges famosos tendeixen a generalitzar. A mi em sembla natural que un pare estigui orgullós d’un èxit del seu fill.

Ser orgullós no és el mateix que estar orgullós. Sempre convé respectar la diferència. Ser i estar. Jo soc un vell que avui està content.