Campanya primaveral

La primavera més eixelebrada ha irromput a la campanya electoral. La dreta de tres caps està enfadada. Tant munta una manifestació contra l’avortament (la llei del qual no canviarien ni els seus votants), com amenaça d’il·legalitzar partits, llaços i Catalunya sencera. Vox dispara amb el seu foc provocador i deixa terra socarrimada per al PP i Cs. A Podem, ha tornat l’home. "Després de tres mesos de netejar culs i canviar bolquers estic més preparat per ser president del Govern", va afirmar Iglesias amb cara del més dur del lloc. Arriba amb el llenguatge bel·licós que li va fer fregar el cel. Les enquestes no li són propícies, així que prova de mobilitzar els seus més fidels. El problema és que el paper de bèstia del sistema ja està agafat. Abascal arriba amb tota la cavalleria del populisme ultradretà.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

A la Catalunya convulsa, amb un Puigdemont obtús i un Torra encapullat en un llaç groc, els de Junqueras semblaven ser l’alternativa justa, que no rendida. Però la primavera els ha pujat a la campanya. S’han llançat a l’arena amb un eslògan rescalfat del PSC, l’espantall d’un pacte entre el PSOE i Cs (que la realitat desmenteix, tot i que, ben pensat, ¿a qui li importa?) i un Rufián que camina en baralles de 'saloon' pel Twitter.

Davant de tanta exaltació, és possible que Pedro Sánchez surti de la banda superior de les enquestes sense grans escarafalls. Tot depèn del nivell d’al·lèrgia primaveral que floti en l’ambient.