La irrupció de Vox perjudica la dreta

El cap de setmana ha portat tres enquestes de mitjans molt diversos. Les d’‘El País’, l’‘Abc’ i ‘El Confidencial’. En totes tres guanya el PSOE de forma clara, amb una pujada forta i percentatges que van del 27% al 31%, però no obté la majoria absoluta (es queda en 134 diputats de màxim).

Però com que la suma de tota la dreta queda lluny (entre 156 i 163 diputats) de la majoria absoluta, de 175, sembla bastant probable quePedro Sánchezsegueixi a la Moncloa. I la sensació creix perquè l’esquerra (PSOE més Podem) guanya la triple dreta (162 escons a 156, a ‘El Confidencial’) o empata (a 162, a ‘El País’) fins i tot abans de recórrer al PNB o a l’independentisme. Semblaria, doncs, que l’esquerra guanya la dreta perquè està més mobilitzada, al contrari del que va passar el 2016, quan la dreta, amb el 46,1% i 169 escons, va guanyar l’esquerra (43,8% i 156 diputats).

Però no és així. Passa una cosa molt diferent. L’esquerra guanya la dreta en escons, però la dreta continua tenint més vots. Ni més ni menys que un 47,2% contra un 39,4% segons ‘El País’, i amb això el seu avantatge passaria del 2,3% al 7,8%. ¿Com pot guanyar l’esquerra en diputats quan el vot es desplaça a la dreta?

Bàsicament, per la llei electoral. La circumscripció provincial, que a les províncies petites afavoreix sempre el primer partit –que normalment era el PP, que reunia el vot de tota la dreta–, ara passa a beneficiar el PSOE. Per tres raons. Una, l’esquerra només divideix el vot entre dos partits i un d’aquests, el PSOE, domina amb claredat per l’enfonsament de Podem. La segona és que la dreta ja no divideix el seu vot en dos amb un PP molt dominant, com el 2016, sinó en tres, i el PP hi pesa molt menys. La forta caiguda en vots del PP (un mínim d’un 12%) i l’ascens limitat de Cs es veuen compensats i amb escreix per la irrupció de Vox (entre el 10% o 12% dels vots), cosa que augmenta el vot total de la dreta, però el fragmenta i, per tant, li resta diputats a moltes províncies.

En resum, la mobilització més important de la dreta només obeeix a l’atracció de Vox, cosa que dona a la dreta més vots però menys diputats. I el PSOE és el gran beneficiari de les fortes caigudes del PP i de Podem. No només perquè recupera la meitat dels vots que perd Pablo Iglesias, sinó perquè incrementa la seva posició dominant a l’esquerra i al centre en el sistema de partits.

El veritable enemic

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Pablo Casado, que tant va utilitzar contra Soraya Sáenz de Santamaría la nostàlgia de la dreta autèntica (de Vox), i la seva proximitat a Santiago Abascal, un noi ple de bones idees per a José María Aznar, sembla haver comprès ara que el seu primer enemic (el que li roba vots directament) no és Sánchez, sinó Vox. Diumenge va dir que el patriotisme no està disputat amb les matemàtiques i que això exigeix unir el vot.

Però Vox ja hi és, i la por a l’extrema dreta pot afavorirSánchez. Com Mariano Rajoyes va beneficiar el 2016 de la por del ‘sorpasso’ d’ Iglesias al PSOE per millorar els seus resultats del 2015. Els extrems mobilitzen. Però espanten.