Anar al contingut

Política sense gràcia

Pallassos bojos

Pallassos bojos

Rosa Ribas

Podrien resultar graciosos com a humoristes, però són polítics que estan presentant i representant ideologies que proposen fer-nos enrere en el temps, retallar drets i opinions. Prohibir, prohibir, prohibir

¡Com vam riure amb Mariano Rajoy! En molts programes d’humor, els còmics comenten que el troben molt a faltar, perquè era una font inesgotable de frases mítiques, algunes de les quals ja s’han integrat en la parla popular, com ara la de l’alcalde i el veí. Va deixar grans moments per a les antologies de la comicitat involuntària. Els nous, i alguns dels que es van quedar, segueixen la seva línia humorística.

Si no fossin tan atroces algunes de les propostes que surten de la boca de molts polítics de la dreta, podríem adonar-nos com són de ridículs. Si no fos perquè són capaços de dir barbaritats que atempten contra la més elemental dignitat dels éssers humans. Si no fora per propostes, com la que va fer Pablo Casado de retardar l’expulsió d’aquelles dones immigrants sense papers que donessin els seus fills en adopció, podríem mirar-los amb objectivitat i el que veuríem llavors segurament ens faria riure. Però després veus aquells ulls. I, a sota, aquell somriure. Aquella expressió de beatífica complaença sota la mirada buida, i se te’n van de cop les ganes de riure.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Com quan veus imatges d’aquell altre individu, aquell a qui li agrada filmar-se a dalt d’un cavall. Veus el vídeo i per l’expressió que posa t’imagines que a l’interior del seu cap ressona la melodia dels títols de crèdit de 'Curro Jiménez'. O, potser, ‘Mi jaca’. I gairebé riuries, perquè també és bastant ridícul aquell posat, però llavors recordes el que diu quan li treuen el cavall i li posen un micro, i et preguntes a què es deu aquell odi tan profund a les dones, als immigrants, als homosexuals. I per què està entossudit a portar armes.

Parlen, gesticulen, somriuen com personatges gairebé caricaturescos. Podrien resultar graciosos sobre un escenari, com si fossin paròdies, però és que no són humoristes, sinó polítics que amb aquestes frases i posats absurds estan presentant i representant ideologies que proposen fer-nos enrere en el temps, retallar els nostres drets, censurar les nostres opinions... Prohibir, prohibir, prohibir. I tot i així sembla que hi ha molta gent disposada a donar les regnes del país a personatges ridículs, al pallasso boig.