Anar al contingut

Editorial

Bloqueig en la crisi veneçolana

Malgrat la resistència de Maduro és molt arriscat dir que al chavisme li queda camí per recórrer, perquè l'ombra de Washington és molt allargada

A worker stands inside a bakery during an ongoing blackout in Caracas Venezuela March 10 2019 REUTERS Manaure Quintero NO RESALES NO ARCHIVES

A worker stands inside a bakery during an ongoing blackout in Caracas Venezuela March 10 2019 REUTERS Manaure Quintero NO RESALES NO ARCHIVES / STRINGER (REUTERS)

Transcorreguts dos mesos des que Juan Guaidó es va autoproclamar president encarregat de Veneçuela, la situació al país ha quedat bloquejada sense que cap de les parts enfrontades hagi aconseguit avantatges significatius sobre el terreny. Els vaticinis sobre la progressiva decantació de l’Exèrcit no s’han complert malgrat el degoteig de desercions que van coincidir amb el tancament de fronteres per tallar el pas als combois d’ajuda arribats a Colòmbia i el Brasil. Tampoc ha anat en augment la pressió internacional després del reconeixement de Guaidó per més de 50 països un cop que ho fessin els Estats Units, i el nomenament del falcó Elliott Abrams per posar-se al capdavant de les operacions d’assetjament del règim de Nicolás Maduro no ha desdibuixat l’oposició llatinoamericana a una intervenció militar a terra veneçolà.

El que sí que ha passat arran de la detenció de Roberto Marrero, home d’extrema confiança de Guaidó, és que s’ha concretat en el camp chavista algun indici de divisió interna entre els partidaris d’una resistència modulada (el grup de fidels a Maduro) i el dels que promouen una resistència agressiva (Diosdado Cabello i el seu entorn). Es diria que darrere de l’arrest es troba el nucli dur del règim i darrere de la permissivitat que ha permès tornar Guaidó a Veneçuela es troben els pròxims al president en exercici. Però aquesta divisió està lluny d’aclarir si més no aproximadament què oferirà el futur, mentre un carrer dividit i permanentment mobilitzat no emet senyals d’esgotament.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Arran de l’episodi de les apagades generalitzades, que va agreujar dramàticament la crisi de subsistències, es va creure que l’experiment bolivarià es dirigia inevitablement cap al seu final. El mateix es va pronosticar abans amb la caiguda alarmant de les exportacions de petroli, les sancions imposades pels Estats Units i altres trencaments, nombrosos i variats, suportats per la població. Res de l’esperat no va passar i els hereus d’Hugo Chávez segueixen als seus llocs mitjançant una repressió selectiva i un recolzament al carrer segurament més gran del que l’oposició havia estimat. Tot i així, és molt arriscat deduir d’aquestes dades que al chavisme li queda camí per recórrer, perquè l’ombra de Washington és molt allargada i continuarà projectant-se sobre Caracas.