Anar al contingut

Editorial

A la recerca del nacionalisme moderat

La polarització identitària és tan forta que impedeix qualsevol aposta moderada, que seria pròpia d'una societat com la catalana

A la recerca del nacionalisme moderat

Mariscal

Des que es va iniciar el procés i Convergència va optar pel sobiranisme i l’independentisme, la gran incògnita ha sigut on són els vots moderats, de centredreta, que constituïen el gran actiu de la força que va governar Catalunya durant 23 anys amb Jordi Pujol i dos més amb Artur Mas (2010-2012), fins que es va produir el cop de volant cap a l’Estat propi i la independència. En aquest espai han desaparegut els moderats catalanistes no independentistes (Unió va treure 100.000 vots en solitari i cap diputat) i els independentistes moderats, pactistes, situats en l’espai central entre l’esquerra i la dreta, un eix que el procés s’ha carregat per privilegiar l’eix nacional. Diversos estudis calculen entre 250.000 i 400.000 els vots que podria recollir la força política que es reclamés aquests valors, però el cert és que, al revés, els partits independentistes s’escoren cada vegada més cap a l’esquerra, com és el cas de Junts per Catalunya, dominat pel radicalisme de Carles Puigdemont.

En l’espai moderat falta un líder que aglutini votants ara escampats, temptats per l’abstenció o votants contra natura dels seus partits. No obstant, no és normal que en una societat com la catalana aquest espai electoral s’hagi esfumat, i per aquest motiu els seus partidaris i els experts aventuren que reapareixerà a mitjà o llarg termini. Ara, la polarització identitària és tan forta que impedeix qualsevol aposta temperada.