Anar al contingut

Un menyspreu incessant

Vulnerar drets sexuals i reproductius: paradigma de la violència masclista

Juan Carlos Hidalgo

Vulnerar drets sexuals i reproductius: paradigma de la violència masclista

Gemma Altell

Aquestes vulneracions ens parlen de les dones com a receptacle, sempre al servei d'altres; mai com a subjectes proactius i de dret

Fa pocs dies ha sortit a la llum –poca llum des del meu punt de vista– una realitat esgarrifosa. Dones i noies birmanes pròximes a la frontera són enganyades per entrar a la Xina amb promeses laborals per acabar sent explotades sexualment. Són tancades durant mesos i sotmeses a violències sexuals múltiples amb l’objectiu que quedin embarassades per engendrar ciutadans xinesos. Aquesta violència és fruit de les violències anteriors rebudes per dones i nadons (nenes) xineses durant dècades per la política del fill únic, imposada pel sistema xinès.

La mesura prohibia a la població tenir més d’un fill per cada nucli familiar. L’objectiu era limitar el creixement de la població. Dins del sistema patriarcal en què vivim això es va acabar traduint en una pandèmia d’avortaments selectius, infanticidis femenins i abandonament de nenes. Tenir només un fill i que fos una nena era considerat un deshonor per a les famílies. La dramàtica conseqüència demogràfica que ha produït aquesta política ha sigut la falta de dones en les noves generacions de població.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

No tinc paraules per expressar el drama humà que suposa aquesta sèrie de violències encadenades cap a les dones; però sí que vull fer visible la realitat política que hi ha darrere d’aquesta situació perversa. Les vulneracions dels drets sexuals i reproductius de les dones de qui estem parlant. Aquest és un dels exemples més punyents de com el cos de les dones és sempre l’instrument utilitzat pel masclisme –sovint encarnats en governs– per continuar doblegant la voluntat de les dones.

Aquestes vulneracions ens parlen de les dones com a receptacle, sempre al servei d’altres; mai com a subjectes proactius i de dret: podem ser assassinades, violades, utilitzades i sempre menyspreades. En el cas de la Xina, el mateix sistema que les ha matat és el que ara les necessita. Però no com a éssers humans; són una eina més de producció humana.
 
Malgrat que ens quedi geogràficament lluny, aquesta situació explicita un continu de l’objectivació femenina. Les dones –i els nostres drets sexuals i reproductius– són, aquí i allà, sempre terreny opinable i de vulneració. Allà, a Orient, exercint violències sota el paraigua de societats que consenten i miren cap a un altre costat per revertir els efectes demogràfics del desastre patriarcal. Aquí –quan encara no estaven assegurats tots els nostres drets– la dreta i la ultradreta ja proposen de nou mesures per retallar el dret a l’avortament o proposen que ens hem de dedicar a tenir més nens per invertir la piràmide demogràfica i poder pagar les pensions. Responsabilitzant-nos a nosaltres, les dones, de nou, del fracàs de les polítiques neoliberals. Aquí i allà la nostra capacitat d’engendrar és viscuda com un trofeu que cal controlar i arrabassar.
 
Mentrestant veiem la sèrie 'El conte de la serventa' i sembla que siguem tan lluny...