Ningú creu en els nens

Quan veiem el cas dels nens de Godella, els mitjans el tracten com una excepció, com un cas aïllat, com una cosa estranyíssima. Desgraciadament, no ho és. Avui mateix, mentre vostè llegeix aquest article, el 20% dels nens d’aquest país estan patint algun tipus d’abús o maltractament. ¿Els sembla exagerat?  Tinc sobre la taula gairebé 50 informes diferents, però només em referiré a dos. Els de la Fundació Anar i de Save the Children.

Parlaré d’un cas que conec personalment, molt i molt semblant al de Godella.

Com en el cas de Godella, cap d’ells treballa. Tots dos provenen de família benestant i s’entén que viuen dels diners que reben dels seus pares. Ella pateix un trastorn mental. Els Serveis Socials ho saben de sobres. Tots dos consumeixen substàncies. Serveis Socials també ho saben. Aquesta parella té dos fills. Una nena, filla d’una relació prèvia del pare, viu en un poble a mitja hora. Passa amb la parella una setmana sí, una setmana no, perquè el pare i la mare tenen la custòdia compartida.

La nena va comentar a l’escola que la seva madrastra li pegava. No és una cosa rara: en el 60% dels casos, els menors agredits a Espanya ho són per algú de la seva família. A l’escola no la van creure. Tampoc és estrany. Només un 7,3% dels menors atesos per la Fundació Anar van ser ajudats per professors del centre on estudiaven. Així que, en lloc de portar el cas a un jutge, es va iniciar una mediació. Una cosa que mai hagués hagut de començar, perquè aquesta família ja estava sent intervinguda pels Serveis Socials, a partir d’una denúncia que s’havia fet des de l’escola del segon fill –un nen–, on advertien que el nen hi arribava brut i amb blaus.

Però resulta que els Serveis Socials no havia informat l’escola de la nena que hi havia una intervenció en marxa amb aquesta família. Sí, hi va haver una intervenció. Un psicòleg va escoltar el nen. Però ningú hi va fer res. La situació es va mantenir durant anys. A ningú se li va ocórrer retirar la custòdia.

Tampoc és estrany. En un de cada tres casos intervinguts, el menor pateix violència física, lesions, cops, bufetades, cops de puny i puntades de peu, a més d’amenaces greus, coaccions i crits. En un 62,2% dels casos, els menors són agredits diàriament. No obstant, en molt pocs casos es retira la custòdia. No es va retirar a Godella, no es va retirar en el cas d’aquests menors. Es considera que els nens són una mena de propietat privada dels pares.

Finalment, la mare de la nena ha aconseguit portar el cas als tribunals. Però això no és garantia de res.

Save the Children avisa que a gairebé la totalitat dels nens i nenes víctimes d’abús i maltractament no se’ls escolta en el sistema judicial.  Les proves pericials i les exploracions realitzades per part dels equips tècnics dels jutjats es redueixen a una entrevista, en ocasions molt breu. En aquesta sessió, el nen, espantat, no parla.

Els terminis en la instrucció s’allarguen enormement. El procés judicial dura de mitjana tres anys, en els quals els nens han de repetir la seva declaració fins a quatre vegades i, en la majoria de casos, en judicis a porta oberta. Com que en aquest temps el nen o la nena s’ha de quedar a casa de l’agressor, aquest l’amenaça. El resultat és que, en la majoria dels casos, el menor es retracta.

Els jutges, fiscals i la majoria dels pèrits judicials no han donat crèdit al testimoni dels nens i nenes (testimonis directes) en cap dels casos analitzats per l’informe de Save the Children, si l’agressor ha sigut el pare, sota l’argument que existeix una inducció materna per a la denúncia.

¿Resultat? Només el 10% dels nens abusats o maltractats aconsegueixen que el seu cas arribi a judici. Però si arriba, només el 30% aconseguiran una condemna. És a dir, ni tan sols es protegeixen el 3% dels menors abusats o maltractats.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Cada dia es detecten de mitjana 37 casos de nens víctimes de maltractament a Espanya. Però ningú els protegeix. Ningú va protegir la Martina  i la Nerea, malgrat que el seu pare havia amenaçat de matar-les. I ho va fer. La jutge que va denegar la protecció a aquestes nenes segueix al seu jutjat, avalada per l’Audiència Provincial.

Ningú va protegir la filla de l’Ángeles, assassinada pel seu pare que també l’havia amenaçat, malgrat les 51 denúncies de la mare. Ningú va protegir la Naiara, assassinada després d’hores d’extrema tortura per part del seu oncle, malgrat que la nena s’havia queixat a l’escola. Ningú va protegir el Gabriel, ‘el Pececito’, malgrat que es queixava del maltractament de la seva madrastra. Ningú va protegir els 22 nens assassinats a Espanya el 2018. Ningú es creu els nens.