Golícat és un perfotó

Sí, ja sé que insultar no és gaire civilitzat. Un sempre ha de dialogar amb tothom, comprendre les seves raons i tot això, però, a vegades, un ja no pot més. Llavors, l’insult serveix com a alleujament. No és una cosa de la qual un pugui sentir-se’n orgullós, però què hi farem. De vegades els éssers humans no ho podem evitar.

Els dic això a causa del meu desig imparable d’insultar un polític concret. Ja fa temps que em posa dels nervis, però últimament ha pres decisions per les quals em vindria de gust insultar-lo des d’aquí. La seva expressió falsament humil, la seva creença irracional en una causa esbojarrada i, el que és pitjor, la seva certesa de pertànyer a un col·lectiu irremeiablement més llest, astut i superior a la resta, va provocar que ahir a la nit fins i tot somiés que li donava una bona plantofada. De nou, em sento malament per desitjar aquestes coses. De veritat, jo no era així. Em tenia per educat i tolerant, però aquest home ha acabat amb la meva paciència.

Però és clar, no m’atreveixo a anomenar-lo i insultar-lo en aquesta columna. Seria massa infantil. Em convertiria en algú amb un comportament tan adolescent com el seu. Així que he ideat un artifici per fer-ho (a ell també li encanten els artificis, el fan tornar boig perquè, pobre, el fan sentir molt agut).

L’artifici és el següent. Inventaré un insult inexistent. Ajunto lletres de manera agitada i em surt ‘perfotó’. Sona bé. Aquesta paraula, 'perfotó', reuneix tots els insults malsonants que vostè i jo puguem imaginar. Concentri’s i pensi en el pitjor. ¿Ja ho té? Doncs això també està inclòs en 'perfotó'.

Ara és quan hauria d'anomenar aquest senyor a qui abans em referia, però vull fer servir amb el seu nom el mateix estratagema (un altre concepte que li encanta) que he utilitzat amb l’insult.

De nou, ajunto lletres a l’atzar i em surt 'Golícat'. Ell, aquí, en aquest escrit, serà Golícat. Ara ja puc unir els dos conceptes i escriure, per alleujar-me per fi, que 'Golícat és un perfotó'.

Ho escriuré una altra vegada. 'Golícat és un perfotó'. Que bé que em sento. Però un 'perfotó' elevat al cub. Un 'perfotonàs' amb totes les lletres, vaja. Però no és l’únic, i ara. Està envoltat d’altres ‘perfotons’. Molts 'perfotons' l’envolten i aplaudeixen les seves argúcies, unes argúcies que en realitat no ho són, perquè deixen de ser-ho per previsibles.

És possible, estimat lector, que a vostè li caigui bé Golícat. Està en el seu dret, només faltaria. Així que li brindo des d’aquí aquesta senzilla idea perquè busqui el seu propi Golícat. No cal, com en el meu exemple, que es dediqui a la política; pot ser qualsevol persona. Després inventi’s una paraula que englobi tots els insults que li semblin oportuns i uneixi alegrement els dos conceptes. El món és ple de 'golícats perfotons', ¿oi? N’estem envoltats. Cada un té els seus, però jo els asseguro que el meu s’emporta el primer premi.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

De veritat, 'Golícat, ets un perfotó'. Un 'perfotó' des que et lleves fins que et fiques al llit. Fins i tot dormint 'perfoteges'.

¡Què bé que m’he quedat! Gràcies a EL PERIÓDICO per permetre’m aquesta teràpia.