El canvi de jaqueta a la política
Bondats, peculiaritats i altres curiositats del bon trànsfuga
A les pròximes eleccions es presenta una excel·lent collita de 'fugitius', tant a l'esquerra com a la dreta
jcarbo47476760 leonard beard190323180325
Són grans i joves, homes i dones, els trobem a la dreta i a l’esquerra, sempre han existit, però en els moments convulsos és on emergeixen com bolets després d’una bona pluja. A les pròximes eleccions es presenta una excel·lent collita de trànsfugues. Són criatures dispars. Uns tendeixen al camuflatge, d’altres recorren a colors vistosos per deixar clara la seva presència. La majoria sol compartir una sèrie d’elements comuns:
-L’ambició. Tot i que tots els camins conflueixen cap al seu propi interès, l’anhel pot partir de diferents prioritats. Uns se centren a engrossir el seu compte corrent. D’altres semblen impulsats per una certa necessitat de transcendència. Poder, fama, popularitat..., ja se sap, l’eròtica del poder. Al cap i a la fi, tots són especialment destres a formular de mil maneres diferents el clàssic ¿i jo què? Més enllà del seu gran, ‘superhipermegaultrainterès’ ideològic que sempre diuen defensar, existeix una certa predilecció pels càrrecs. ¡Ai, aquestes cadires ben pagades!
-Els filtres. Abans que la telefonia mòbil desenvolupés els filtres que doten les fotos anodines d’un toc de gran mestre, els trànsfugues ja tenien instal·lat el filtre de l’embelliment a la seva mirada. Tamís que s’activa, especialment, davant del mirall. Estan tan segurs de la seva vàlua que no solen qüestionar-se el que el partit ha fet per ells, sinó el que ells han fet pel partit. La seva conclusió és sempre la mateixa: tot allò que els envolta és només un decorat desenfocat que convé anar canviant per al lluïment oportú del gran protagonista. És a dir, d’ells mateixos.
-La brúixola. És una de les seves característiques més preuades. La porten incorporada de sèrie i els converteix en uns excel·lents indicadors de la direcció del vent. Ells sempre el tenen a favor. Solen ser implacables. Quan perceben que l’organisme on estan instal·lats mostra els primers símptomes de debilitat, ja senten la crida del viatge. Observen l’horitzó, consideren els cossos de les proximitats i, una vegada escollit el més adequat, ja només es tracta de preparar bé el terreny d’acollida i calibrar el salt. El seu temor principal és fallar en el càlcul i quedar en terra de ningú. El ridícul és espantós i difícil de suportar. Hi ha qui no remunta el vol. Aquestes criatures fallides també reben el sobrenom de paràsits badocs.
Estan tan segurs de la seva vàlua que no solen qüestionar-se el que el partit ha fet per ells, sinó el que ells han fet pel partit
Més enllà de les característiques comunes, cada trànsfuga té les seves característiques pròpies. A continuació, s’indiquen algunes de les seves principals tipologies. És important advertir que, sovint, se’ls inclou en una o una altra classificació segons els ulls que els observen. Des del nou espai d’acollida sempre se’ls veu més macos, més llestos i més honestos. No fa falta exposar els qualificatius amb què són acomiadats del seu antic hàbitat.
-Els pacients. Responen a la dita que qui avisa, no és traïdor. Prenen la decisió de partir cap a noves cases després de llargues i reiterades protestes en terreny propi. Sovint se senten dipositaris de l’essència del partit. El problema és que les associacions humanes són substàncies de múltiples elements. La cosa va més de Chanel núm. 5 que d’aigua de roses. A favor d’aquests individus s’ha d’admetre que, amb la seva marxa, el lloc que abandonen no torna a ser el mateix.
-Els inquiets. Van faltar a classe de compromís. Se senten lliures com el vent, especialment per seguir la llum dels focus. Resulta especialment molesta la variant cridanera. Es caracteritza per cridar molt i molt fort per suplir la falta o la feblesa d’arguments.
-Els nòmades. Una varietat de la tipologia anterior. Sempre estan amb la maleta preparada i no els importa anar saltant d’oca a oca. N’hi ha prou amb una mica de desimboltura i molt desvergonyiment. Estan tan acostumats al salt i és tanta la potència de la seva pirueta que corren el risc de saltar massa lluny. El viatge té els seus riscos. No és fàcil trobar empara més enllà de les fronteres.
-Els bonics. Són els que fan més mal, especialment si combregues amb el seu pensament i comprens el seu moviment. L’entens, però saps que el seu rostre virtuós fa olor de trànsfuga i que el seu moviment pot acabar cobrint de merda tot l’arc del seu salt. Un desastre.
Notícies relacionades-Els creatius. Són els que volen donar una aparença de legitimitat i col·lectivitat al seu transfuguisme. Creen un partit i, en dos dies, es fusionen amb el seu objectiu. Malgrat la seva antiguitat, estan en plena vigència. Entre aquests fins i tot hi ha la variant ecològica. Es dediquen a reciclar la imatge del seu partit d’origen. Tot i que estèticament queda bonic, és lleig. Molt lleig.
Per sobre de tots els espècimens, hi ha el Rei o la Reina Sol. Són els campions. Solen sumar característiques de l’un i de l’altre. Es creuen els hereus del partit que abandonen i del país sencer. Acostumen a ser objecte de les crítiques més àcides. Al contrari, les sigles que els acullen solen quedar indemnes. Potser tots els partits anhelen un bon trànsfuga a les seves files.
