Record d'un amic
Enrique de Hériz
Tornaré a llegir 'Mentira', la millor de les teves novel·les, per aprendre, i intentaré aferrar al salconduit que utilitzaves per viure: escriptura honesta i amor desinteressat en totes les seves variants
zentauroepp10529387 barcelona 11 05 2009 presentacion del libro manual de la 190314165531 /
Tinc la ràdio posada a casa a tota hora per escoltar veus, perquè la xerradissa constant atenua almenys la sensació de buit i irrealitat d’estar ficada en una campana de vidre. Seria impossible escoltar ara Chet Baker, Van Morrison o algun dels discos que tant t’agradaven, com escriure d’un altre assumpte que no fos la teva dolorosa desaparició, fa deu dies, als 55 anys acabats de fer. Quin pal, Enrique. Novel·lista audaç, traductor amb una oïda finíssima per a l’anglès i el castellà, professor brillant i sobretot, sobretot, excel·lent amic i tots els llaços d’afinitat i parentiu que puguin consignar-se a continuació. Crec que no ho hem dit bastant: puto càncer.
Era desembre quan ens vam veure en la que seria l’última vegada, sense saber-ho, amb un altre bon amic, Óscar López, en un restaurant a prop de casa teva. Estaves gairebé tan xerraire com sempre, vas menjar amb gana, i durant la sobretaula va sonar, com una pluja fina i llunyana, de la que no mulla, l’eco de la mort, la seva possibilitat. No importa com de llarga sigui una vida, deies, sinó haver-la viscut intensament i en plenitud. I el que són les coses, Enrique; tu, que et vas quedar orfe als 11 anys, que vas saber molt aviat que la mort és l’única certesa, ens deixes coixejant a uns quants, amb una semblant sensació d’orfandat, d’atracament a mà armada. Em sembla veure ara el teu somriure acompanyant un comentari burleta, amb aquesta ironia amable tan teva, pel to solemne i una mica carrincló amb què venen impregnades aquestes línies. Ho intentaré d’una altra manera: tornaré a llegir ‘Mentira’, la millor de les teves novel·les, per aprendre, i intentaré aferrar al salconduit que utilitzaves per viure: escriptura honesta i amor desinteressat en totes les seves variants.
En aquests dies, l’editor Pere Sureda, el teu amic de l’ànima, m’ha descobert el teu poeta de capçalera, l’argentí Roberto Juarroz. D’alguna manera, llegir-lo és estar amb tu, com si alguns versos els hagués escrit per a tu: “Hay vidas que duran tres instantes: / su nacimiento, su muerte y una flor”. Sí, certes ànimes són flors eternes.
