El 'cas Cayetana'

Ja fa molts anys que un rellevant financer català –deuria ser votant (infidel) d’AP– em va dir que els populars mai tindrien èxit a Catalunya. Aquí els partits –des de CDC al PSC i fins i tot els comunistes– elegien els seus líders a Catalunya i per això tenien suport social i credibilitat. Al contrari, els líders dels populars catalans eren designats a dit pels caps de Madrid i imposats –agradessin o no– als militants. Com si es tractés de seleccionar un virrei. I com a més els líders d’AP eren bastant volubles davant d’una realitat catalana que desconeixien o coneixien poc, els dirigents de la llavors AP catalana actuaven més com a delegats de la cúpula de Madrid, necessitats de no perdre el favor dels caps, que com a polítics amb la missió de sintonitzar amb Catalunya. 

Han passat molts anys, però la situació no ha canviat. Els tres últims líders del PP català –Alicia Sánchez Camacho, Xavier Garcia Albiol i Alejandro Fernández– han sigut entronitzats per Madrid. Però fins ara sempre es nomenava –fins i tot quan s’escollia gent aliena al PP català– persones amb una vinculació clara amb Catalunya. Va ser el cas d’Eduardo Bueno o de Josep Piqué, que va ser fet ministre per Aznar el 1996, després candidat a la Generalitat i president del PPC i més tard destituït per un decret llei d’Ángel Acebes amb la benedicció passiva de Rajoy.

Pròxima a Aznar i directiva de la FAES

El cas de Cayetana Álvarez de Toledo com a primera de la llista per Barcelona trenca la tradició d’escollir algú amb arrelament a Catalunya, ja que és una aristòcrata i intel·lectual de la dreta-dreta (llicenciada en Història a Oxford), diputada per Madrid del PP el 2008 i 2011, articulista d’‘El Mundo’ (recordo una recent i interessant entrevista amb Sarkozy), pròxima a Aznar i directiva de la FAES. La connexió catalana es redueix al seu matrimoni amb Joaquín Güell (net d’Eusebi Güell), amb qui va estar casada fins fa poc.

Al designar Cayetana, el PP de Casado aposta que el seu banderí d’enganxament a les eleccions del 28-A no només sigui algú aliè a la vida catalana sinó una nacionalista espanyola. Diu que com a ciutadana té dret a presentar-se per Barcelona. Evident, però els partits acostumen, amb bon criteri, a buscar candidats amb alguna vinculació a la circumscripció (els famosos ‘cuneros’ de la Restauració ja no estan de moda). No parlar català, i fins i tot fer-ne certa ostentació, no és un impediment, però mostra poca empatia amb una terra en la qual el català és –també segons l’Estatut– la llengua pròpia. Casado diu que Messi no parla català i és l’estrella del Barca... Doncs bé, d’acord. 

¿Per què Casado escull Cayetana? ¿Gelosia d’Albert Rivera, que té Inés Arrimadas? La candidata de Cs viu i treballa aquí des de fa anys, parla perfectament el català i ha sigut candidata –sense èxit, però amb més vots que Puigdemont i Junqueras– a presidir la Generalitat. Se la pot acusar de tot... excepte de paracaigudista. 

A més, Casado es declara deixeble d’Aznar. I quan Aznar va apostar per pujar a Catalunya va nomenar candidat, a les legislatives del 96, Josep María Trias de Bes, diputat de CiU durant tres legislatures. I després, per a les autonòmiques, Josep Piqué, que havia sigut president del Cercle d’Economia i col·laborador de Joan Hortalà i Macià Alavedra a la Conselleria d’Economia. Aznar buscava catalanistes moderats i el seu deixeble irromp amb una intel·lectual espanyolista, brillant intel·lectual amb tendència a la demagògia antiautonomista. Casado fa al contrari que Aznar que no va dubtar a enviar Alejo Vidal-Quadras a l’exili daurat del Parlament Europeu.

Molt crítica amb el Govern de Rajoy

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Hi ha una altra cosa sorprenent. Els partits, per acreditar solvència, acostumen a pintar de rosa pujat la seva passada gestió en el Govern. Rajoy no és Churchill, però tampoc és lògic presentar per Barcelona algú que el 2015 va escriure que renunciava a continuar de diputada per Madrid perquè el Govern havia traït les essències del PP i que després ha mostrat –repetides vegades– sintonia amb Cs. 

Potser Casado –o Alejandro Fernández– pensin que és dubtós que Cayetana aporti molts vots catalans, però que el segur és que tindrà molts titulars a la premsa de Barcelona... i de Madrid. En això poden encertar i aquest article ho demostra. Poden apostar que Cayetana a Barcelona farà molt soroll i es converteixi en un mur de contenció contra la fuga de vots a Vox o a Cs a la resta d’Espanya.