Editorial

Barcelona, turisme i museus

La ciutat amaga un tresor cultural que ha de ser potenciat més enllà de la indefinició de les administracions

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp47457250 icult190322202304

zentauroepp47457250 icult190322202304 / RICARD CUGAT

La complicada relació del turisme amb Barcelona presenta alsmuseus  de la ciutat tota una altra història. El debat continu entre unturisme de qualitat i unturisme massificat, la discussió sobre el model turístic que es ven de la ciutat i sobre de quina manera el turista contempla Barcelona és especialment interessant quan és observada des de la perspectiva cultural en general i museística en particular. Com certifica el reportatge de EL PERIÓDICO,només el 7,1% dels 12 milions de turistes que cada any venen a Barcelona, per posar un exemple, visiten el Museu Picasso, el que millors xifres presenta més enllà del fenomen esportiu que genera el del Futbol Club Barcelona. Es dona la circumstància peculiar, en aquest cas, que, en aquest equipament en concret,més del 80% dels visitants són turistes. Una dada certament notable que ajuda a reflexionar, com ha fet l’investigador de la UdG José Antonio Donaire, sobre laconcepció del museu, en general i per part de la mateixa ciutadania autòctona, com un “continent extraordinari”. El professor afirma que “hi ha alguna cosa turística en l’experiència museística”.

La pregunta que ens hem de fer, no obstant, és quin tipus de política ha de dur a terme la ciutat per ressaltar aquests espais i en quina mesura està preparada per convertir-los en un reclam efectiu. Convé recordar, per exemple, que en les recomanacions de l’Oficina de Turisme deLondres, 8 dels 10 principals llocs a visitar són museus. I que hi ha altres ciutats (París o Madrid) on els museus i les exposicions temporals són un potent pol d’atracció, en la mateixa mesura que hi ha d’altres, com Bilbao i Figueres, on els museus (el Guggenheim i el Dalí) eclipsen la mateixa destinació.

Barcelona es troba en un punt intermedi en què, sense ser centrals com a reclam,tenen un potencial molt importantque val la pena calibrar per destacar el component cultural mentre es valora fins a quin punt figuren en les perspectives i programació d’un turisme sostenible. Els nodes que identifiquen Barcelona són més elsmonuments (amb la Sagrada Família al capdavantSagrada Família) que els museus, però existeix un tresor amagat que val la pena ser revisat i potenciat més enllà de la falta de compromís efectiu, de l’abúlia o la indefinició de les administracions, amb un criteri que fugi tant del turisme entès com un destorb com de la simple atracció exhibicionista.