Anar al contingut

Turisme i cultura

Els museus i les llagostes

Jordi Mercader

Potenciar els museus com a punts d'atracció de turistes requeriria abans una actitud dels governants que vagi més enllà dels inconvenients de la massificació

Els museus no van ser pensats per formar part de la indústria turística i probablement molts experts museístics la sola menció d’aquesta possibilitat els irrita; de totes maneres, és indiscutible que alguns museus s’han convertit en destinacions turístiques massives. No s’ha de recórrer a la Capella Sixtina amb els seus sis milions de visites anuals per acceptar la capacitat d’atracció de certes obres d’art, només cal saber que el museu Picasso de Màlaga té tants visitants com habitants la ciutat, 600.000, o que el Guggenheim de la ria ven 1.300.000 entrades anuals, quatre vegades més que bilbaïns viuen a Bilbao.   

El museu ha ampliat les seves funcions clàssiques de conservació de patrimoni, investigació i exhibició artística amb la d’actuar com a atractiu turístic, aportant riquesa al seu entorn urbà. I també contradiccions, perquè no és fàcil compassar la conservació del conjunt de les obres dipositades amb l’atracció massiva per unes quantes. Aquest nou fenomen és sinònim d’ingressos i riscos, en general; a Barcelona és, a més, la cirereta de l’embolic mental que tenim amb el turisme. Alguns, aquí, voldrien que aquests forasters privilegiats vinguessin, deixessin uns diners i toquessin el dos com més aviat millor per no enterbolir la nostra plàcida vida i, al tornar a casa seva parlessin meravelles de la ciutat per no perdre el prestigi internacional.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Barcelona té una oferta amplíssima de museus per a aquestes llagostes perilloses que descendeixen dels creuers, avions, trens i autobusos, amenaçant d’arrasar-ho tot, segons el parer de Gala Pin, la vicepresidenta de l’Institut de Cultura. Potser molt variada i sense cap Mona Lisa que pugui competir amb la Sagrada Família, als ulls dels 12 milions de visitants anuals de la ciutat. De tota manera, si tots els que visiten el temple volguessin visitar el Museu Picasso, el problema seria monumental perquè, probablement, la seu del carrer Montcada no podria engolir d’avui per demà un increment d’entrades cinc vegades superior a l’actual.

¿Els museus barcelonins no atrauen més visitants perquè no compleixen les condicions físiques i artístiques que exigeix el fenomen turístic (icones reconegudes per les audiències mediàtiques) o no es promociona l’oferta museística perquè no s’aspira a més turistes? Una política ambiciosa d’adquisicions, de renovació arquitectònica de les seus, de divulgació dels continguts entre els diferents segments del mercat cultural i el dels simples mitòmans requeriria una generosa inversió pública i privada. Els pressupostos de cultura de l’ajuntament i de la Generalitat han sigut arrasats per anys de crisi econòmica, per la inestabilitat política que ens acompanya, forçant paralitzants pròrrogues pressupostàries, i pel desinterès de molts dirigents davant el capítol cultural. Però no només diners, també una determinada actitud dels governants davant la indústria turística que vagi més enllà de veure només els inconvenients de la massificació.

Temes: Museus Turisme