Enganys al buit

Tinc la sensació que han tornat a escopir-me. També penso que no és una qüestió personal: crec que alhora també han escopit contra la intel·ligència del conjunt de l’opinió pública catalana, tant alssobiranistes  com alsno sobiranistes. I a la sensibilitat democràtica de tots els que des de fora d’aquí intenten estar al corrent del que ens està passant. A sobre, l’agressió ha sigut feta com jugant, disfressada d’entremaliadura i amb ànims de falsa heroïcitatdisfressada d’entremaliadura.

Ni president per delegació

Amb les anades i voltes de la retirada dels llaços grocsllaços grocs dels edificis oficials durant la campanya electoral Quim Torra ha tornat a demostrar que es creu amb dret a burlar-se dels ciutadans a qui hauria de presidir, tot i que a la pràctica desgraciadament no fa ni de president per delegació. És tan reincident que en el futur la Història probablement considerarà que en aquests anys tan negres en què patim menyspreus des de tants costats, el pitjor, el més imperdonable, és la degradació de la qualitat democràtica de la presidència de la Generalitat.

Notícies relacionades

Fang

El Síndic i la pantomima

La falsa argúcia del no obeiré l’autoritat espanyola constitucionalment competent en el tema, sinó que en tot cas obeiré una autoritat catalana que m’agradi, tot i que legalment no tingui res a veure amb això, ha sigut un altre immens engany. Engany perquè Torra fingeix desobeir la Junta Electoral Central quan de moment ha decidit no fer-ho per no pagar el que això comporta. Engany perquè ha exhibit públicament una falsa valentia dient que estava disposat a menystenir una ordre i no era veritat. Engany perquè va simular esperar l’opinió del Síndic quan aquest ja s’havia comunicat dies enrere i per escrit. I tot amb un rerefons maliciós: ha reescalfat el tema dels llaços només per crear més frustració i tensió als molts catalans per a qui són una cosa seriosa i sensible, ja sigui a favor o en contra. Substituint-los per un altre símbol encara retorça més l’absurd.

Amb aquestes actuacions es completa dia a dia el trasbals emocional i polític dels qui ja estem atrapats per les seves velles invitacions directes als CDR perquè desestabilitzin més, o per la desastrosa i injusta asfíxia del Parlament perquè no debati sobre els nostres problemes. Torra practica el resistir sense resistir, la rebel·lia-ficció, i crea il·lusió al pensar que per jugar tan a sobre de les línies vermelles acaba incorrent en transgressions no només morals sinó també tècniques de les que hagi de respondre. El seu somriure fals fent-se el valent fa joc amb la inquietant música de fons del soroll dels helicòpters durant els operatius antiavalots i amb la nova cortina sonora actual que tenim a moltes llars: el rosari monòton de les preguntes i testimonis de les llargues retransmissions en directed’un judici sobre el que alguns diuen que no va ser res.