Dades al servei dels ciutadans
L'agenda pendent del govern obert
La llei de transparència espanyola va néixer i continua desfasada, i la llei catalana és molt ambiciosa, però queda molt per complir
wdades
La recent celebració de la Setmana del Govern Obert ens mostra que continua sent una assignatura pendent a Catalunya i a Espanya. L’agenda pública en els governs que començaran els seus mandats els pròxims mesos no pot obviar la necessitat de tenir institucions més obertes que generin confiança a la ciutadania, i amb una manera de funcionar adaptada a la societat xarxa del segle XXI.
Seguir de prop altres iniciatives als països anglosaxons ens fa visualitzar l’agenda pendent en aquesta matèria. Fa uns 10 anys que el concepte 'open government' va aparèixer a l’agenda, especialment d’Obama als Estats Units i de Gordon Brown al Regne Unit, com a líders polítics de referència. Als seus països, en aquell moment la transparència i el dret a sol·licitar informació pública ja estava assumit, perquè el "dret a la informació" forma part de l’ADN de les seves constitucions. Per això, la seva agenda va consistir a crear portals de dades oberts –publicar informació, fer-la accessible a totes les persones i orientar-la a la recerca, la millora d’acció pública i la reutilització econòmica.
Aquí, com passa al sud d’Europa, i als països iberoamericans, l’agenda va començar per implantar la transparència i la participació, per dues raons: en la nostra cultura democràtica no hi eren, i per tant tot estava per fer, i els casos de corrupció i desencant de la política requereixen accions urgents per renovar la confiança en les institucions.
En aquests anys, gairebé tots els governs han construït un espai de transparència on publicar informació relativa als seus càrrecs públics, com ara retribucions o declaracions de béns, i tenen espais de participació 'online', però en massa ocasions les dades obertes disponibles requereixen molta més qualitat i actualització.
Abordar la transparència ha sigut la primera baula, però som lluny dels països de referència. La llei de transparència espanyola va néixer i continua desfasada, i la llei catalana és molt ambiciosa, però queda molt per complir. Afecta tots els organismes i empreses públiques, i pocs posseeixen un portal de dades obertes, moltes vegades només enfocat a la transparència.
Camí per recórrer
El decàleg de la Coalició ProAcceso, una referència en la matèria, ens mostra l’agenda pendent. El "dret a saber o llibertat d’informació" encara no està reconegut com a dret fonamental, i en el terreny pràctic, quan una persona fa una petició d’informació pública, això és lluny de ser "senzill, ràpid i gratuït". Ni de bon tros tots els poders de l’Estat i organitzacions públiques disposen de dades obertes o canals de petició d’informació. Les dades obertes poden tenir uns beneficis socials molt més enllà de font d’informació per a la transparència i de facilitar la participació ciutadana –no hi ha participació responsable si no hi ha participació informada–, sens dubte tots dos connectors entre ciutadania i governs.
El potencial de les dades obertes consisteix a transformar-les en valor públic i econòmic. En aquest sentit, el seu impacte social va més enllà de l’àmbit de participació ciutadana. Per això és necessari alinear les rutes de publicació de dades de les institucions amb les seves prioritats en les polítiques públiques i de desenvolupament econòmic.
Utilitzar les dades per millorar l’eficiència en les institucions cada vegada és més una necessitat que una opció.
Mentre les grans empreses apliquen 'big data' per millorar la competitivitat, ofereixen productes a la mesura de diversos segments de clients i milloren els resultats, ¿té sentit que el sector públic no organitzi millor la gran massa de dades que té per ser més eficient i estalviar diners públics?
De la mateixa forma, les administracions públiques han d’utilitzar dades per diagnosticar i planificar millor les polítiques públiques que serveixen per dimensionar els problemes. En tenim bons exemples en projectes de mobilitat o agricultura, i també s’han d’aplicar en l’àmbit social.
Notícies relacionadesA més, les dades permeten innovar, crear serveis i productes més eficients i efectius, i fomentar el creixement econòmic i la productivitat. Per aquesta raó, es parla de les dades obertes com “la matèria primera més accessible”, ja que es tracta de dades públiques i gratuïtes.
L’agenda de govern obert dels pròxims anys ha de ser més madura i estratègica, amb una visió per utilitzar les dades per afrontar els reptes de les polítiques públiques i orientada a la promoció econòmica dels nostres territoris.
