Anar al contingut

Editorial

Una mobilitat no contaminant

Les polítiques de restricció al trànsit han de tenir alternatives econòmiques, pràctiques i accessibles

Una mobilitat no contaminant

FERRAN NADEU

En els últims dies, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha presentat el seu pla de mobilitat urbana 2019-2024, amb 102 mesures concretes, tot i que algunes depenguin del compromís pressupostari real d’altres administracions amb el transport públic, i el RACC ha plantejat 45 propostes més per millorar la mobilitat a Barcelona. Amb l’últim episodi de contaminació atmosfèrica i les mobilitzacions juvenils per reclamar compromisos concrets davant del canvi climàtic tan recents, és evident que la reducció de les emissions ha de ser l’objectiu número u de qualsevol planificació del transport a la metròpoli.

Sobre el debat sobrevolen diverses propostes per dissuadir l’accés als vehicles contaminants: la penalització a l’estacionament, les taxes als vehicles amb més emissions, la reducció de l’espai reservat al cotxe o fins i tot, en últim extrem, formes encara per definir de peatge. No és realista esperar que el trànsit privat disminueixi sense algun tipus de restriccions. Però ni seran efectives, ni seran justes per als ciutadans amb menys capacitat econòmica per afrontar qualssevol d’aquestes penalitzacions, si les mesures d’estímul a la mobilitat no contaminant (des de carrils bici als serveis de vehicle compartit, públics o privats i la renovació del parc mòbil) i les millores en el transport públic no aconsegueixen continuar avançant com alternatives cada vegada més econòmiques, pràctiques i accessibles.