Editorial

Multa exemplaritzant a Google

Consumidors i empreses necessiten que la UE lideri un procés global de regulació raonable adaptada a la realitat digital

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp44806284 google190110182052

zentauroepp44806284 google190110182052 / Charles Platiau

La Comissió Europea ha imposat una multa de 1.490 milions d’euros a Googlemulta1.490 milions d’eurosGoogle. El gegant d’internet suma més de 8.000 milions en sancions de Brussel·les. En aquesta ocasió, les autoritats de la UE han determinat que en la gestió dels anuncis vinculats a les cerques a la xarxa, Google practicava el que els tècnics denominen “abús de posició dominant”, ja que prioritzava les insercions contractades a través de la seva pròpia empresa de gestió publicitària. La mateixa Google va abandonar aquesta pràctica quan es va iniciar el procediment sancionador, amb la qual cosa és de suposar que acatarà la sanció. Les relacions entre Europa i Google, igual que amb altres gegants digitals nord-americans, no són gens fàcils. Xoquen per la fiscalitat, per la protecció de les dades dels usuaris i per les pràctiques monopolístiques Google, que s’ha convertit en això que els economistes liberals anomenen un monopoli natural, es mostra confiat en aquesta guerra perquè els seus serveis s’han convertit en imprescindibles per a milions d’usuaris i per a una quantitat cada dia major d’empreses i institucions. Però la UE no afluixarà la corda a torçar perquè li correspon tant la defensa de la lliure competència com dels drets dels consumidors. Les sancions són exemplaritzants però el futur ha de ser un altre, la possibilitat de regular el món digital d’acord amb els principis de l’Estat de dret.

Per recuperarl’equilibri és necessari que les dues parts, una vegada posades sobre la taula les seves fortaleses, també acceptin les seves debilitats. Google ha d’entendre que una part del seu èxit es deu a la seva capacitat innovadora i de servei als usuaris. Però una altra part no menys important es deu tant a la ingenuïtat dels consumidors com a les llacunes legals respecte a les seves activitats. I aquestes dues circumstàncies estan començant a canviar. L’actitud fugissera i esmunyedissa no és, doncs, sostenible. Igualment, les autoritats europees han d’entendre que estem davant de fenòmens globals que requereixen una governança global. No es tracta, en el futur, de ‘protegir’ un mercat regional, sinó de regular un mercat global. Més que una enverinada batalla entre Europa i els Estats Units, el que els consumidors i les empreses necessiten és que la UE lideri un procés global de regulació raonable adaptada a la realitat digital que necessita altres fórmules per preservar els drets de tothom.