Revisió al judici

¿Què li importarà al Tribunal d'Estrasburg?

Tot i que la possibilitat és més remota del que es diu, una de les objeccions del tribunal europeu podria ser les noves restriccions en els interrogatoris que s'estan practicant al Suprem

2
Es llegeix en minuts
undefined46934678 judge manuel marchena  c  sits between magistrates andres ma190304200756

undefined46934678 judge manuel marchena c sits between magistrates andres ma190304200756 / EMILIO NARANJO

Molt s’ha parlat sobre queel Tribunal Europeu de Drets Humans podria posar objeccionsal procés que se celebra al Tribunal Suprem. Tot i que aquesta possibilitat és més remota del que es diu, una d’aquestes objeccions podrien serles noves restriccionsen els interrogatoris que està practicant el tribunal.

 El tribunal d’Estrasburg, a l’empara de l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, s’ocupa del dret “a interrogar o fer interrogar els testimonis que hi declarin en contra i a obtenir la citació i l’interrogatori dels testimonis que declarin en el seu favor en les mateixes condicions que els testimonis que ho facin en contra seu”. És a dir, que un acusat, en la seva defensa, potinterrogar sense restriccionsels testimonis que ell aporti i als quals aportin les acusacions en exactament les mateixes condicions. Aquest és un punt molt recordat per la jurisprudència.

 En particular, en les seves sentències, el Tribunal Europeu de Drets Humans assenyala molt especialment que les defenses han de poder preguntar al testimoni sobre aspectes que qüestionin la seva credibilitat, simplement perquè aquesta ésuna de les principals essències de l’anomenat “interrogatori creuat”, que és el que s’està veient aquests dies.

Un jutge pot inadmetre preguntes per patir de claredat i precisió, per incloure valoracions o qualificacions, per no fer referència als fets del procés o per no referir-se a coneixements propis del declarant. I, en general, per introduir informacions en les preguntes que puguin ser inadvertidament assumides pels testimonis, a fi d’evitar quel’interrogador “guiï” el testimonial fet que declari, no la veritat, sinó el que interessi a l’interrogador. Els tribunals de mig món són molt actius en el control d’aquestes preguntes, per la qual cosa aquestes restriccions són absolutament lògiques per no jugar amb el testimoni ni confondre el tribunal.

 En els interrogatoris al Tribunal Suprem, però, s’està retallant la possibilitat de preguntar al testimoni sobre altres temàtiques que aquelles que li van ser preguntades per la part que els va proposar. Han sigut declarades improcedentsmoltes preguntes enfocades a posar en qüestió la credibilitat del testimoni, precisament per superar aquest marc.

Notícies relacionades

Poques vegades es pronuncia el tribunal europeu si, malgrat haver-hi defectes en el procés, la prova practicada és suficient per sostenir una condemna. Però sí que podria considerar que el relat de fets que declari provats la sentència es va formar indegudament amb una activitat probatòria indegudament restringida. És a dir,per haver-se vulnerat el dret de defensa. El tribunal s’hauria impedit a si mateix, amb aquestes restriccions, el coneixement de la realitat dels fets.

 Potser aquesta censura del Tribunal Europeu de Drets Humans no arribi mai, però és un risc que, tot i que petit, no es pot menysprear. La possibilitat real d’interrogatori creuat és una preocupació prioritària de la seva jurisprudència.