De Shakespeare a Proust

Proust compara els canvis en les percepcions col·lectives a les composicions variables d’un calidoscopi: roda amb lentitud, gairebé no es mouen ni els vidres i de sobte, clic, canvia la figura que componen. Som en un nou moment, presidits pels paradigmes d’una altra constel·lació.

Ja fa temps que el calidoscopi cultural està en mode Shakespeare, l’estrella polar de les arts escèniques i audiovisuals. Quan ens hàgim cansat d’expressar-lo i utilitzar-lo com a ingredient ineludible en tota mena de còctels, al final del cilindre pel qual estem condemnats a mirar es formarà un altre dibuix. Com més llisquin els còctels per la pendent de la banalitat, abans percebrem que l’ús indiscriminat deShakespeareens embafa.

Si no fos perquè vam cometre l’error d’elevarProusta les golfes on els grans clàssics s’amunteguen i s’omplen de pols com a venerables però inútils mobles vells, l’hipersensibleMarcelseria el nostre nou guia i amic. Amic si pretenem comprendre-la sense témer-la i, en conseqüència, fortificar-la sense falsificar-la, la nostra fragilitat interior.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Proustés el millor bussejador dels laberints i dels forns on es forgen i es transformen els sentiments humans. És adoptant-lo com a guia que podem aprendre a conèixer-nos una mica més i no equivocar-nos tant ni ser tan matussers a l’hora d’interpretar-nos i de relacionar-los amb els éssers més pròxims. En aquest terreny, crucial per a la felicitat humana,Proustés el realista,Proustés el lúcid. Flaubert o Austen no passen d’aprenents. Freud és un imaginatiu desbordant.

Si el pròxim gir del calidoscopi no s’atura aProust, serà només perquè les seves prospeccions són tan subtils i exquisides com les seves prescripcions. En una paraula, perquèProustés exigent i són massa els analfabets professionals de la cultura, començant pels autors de poesia autopremiada, disposats a conjurar-se per no retrocedir ni un pam en termes de banalitat.