Construir sobre un palimpsest

D’entre les curiositats que salpebren la nostra existència m’ha fet gràcia la coincidència que en els últims dies dues persones m’hagin parlat del palimpsest per referir-se als projectes culturals en els quals estan treballant. Espero no trair-los si dic que, a banda de servir per explicar el que volien dir-me, m’hagin inspirat aquesta columna.

El palimpsest és una paraula preciosa, d’una musicalitat rotunda, i que el diccionari de l’IEC defineix com un còdex que ha estat utilitzat dues vegades, després d’ésser raspat el primer text per a escriure-n’hi un de nou. Però s’aplica també en geologia a estructures metamòrfiques o marines que han estat modificades per les condicions ambientals i, per extensió, podem donar-li els sentits metafòrics que vulguem. Per algú com jo que valora la memòria, retrobar-me amb els pergamins llatins que podien ser netejats amb una esponja per poder ser reutilitzats resulta suggeridor.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Les nostres cases, les places públiques, aquell paisatge al qual sempre tornem, el llibre que ens va impactar fa anys, aquella petita joia familiar... són palimpsestos de la vida quotidiana. A risc de banalitzar l’anècdota pensava que en aquest context polític en què els extrems ho són cada cop més, hom voldria que els debats seguissin una mica aquesta dinàmica, la del palimpsest, no la de la tàbula rasa, la de construir sobre el que tenim i no sobre el que no existeix o sobre el desmentiment de l’altre.

Aquesta primavera ens porta tres convocatòries electorals i la quantitat de debats estèrils als quals correm el risc d’assistir poden generar desencís i desconnexió. Em costa d’entendre que es pretenguin solucions aparentment simples a problemes cada cop més complexes, accions d’uns o altres que només una veritable cooperació podria abastar. La miopia restringeix la mirada sobre el context, sobre la memòria, sobre les moltes capes del palimpsest. Ningú no acaba de tenir tota la veritat perquè aquesta està formada per les capes que s’hi han anat dipositant.