Psicosi d'inseguretat

L’episodi de violència urbana a Utrecht només quatre dies després de l’atac contra dues mesquites de Christchurch multiplica a tot arreu la sensació de vulnerabilitat en societats com les occidentals, sotmeses a la pressió psicològica de les diferents formes de terrorisme global i a la sospita que manquen de la fiabilitat desitjada les mesures preses per reduir al mínim el risc d’atemptats. Amb independència de la motivació principal de l’atac d’Utrecht –un cop de mà d’un llop solitari, un crim d’honor, una baralla familiar–, l’ascendència turca del presumpte autor de les tres morts i l’efervescència islamista en les xarxes socials alimenta la desorientació entre les autoritats i l’alarma d’opinions públiques acostumades fins a dates relativament recents a estàndards de seguretat que han passat a la història.

Les presses per saber les causes del que passa en comunitats educades en una raonable previsibilitat, més les campanyes –les de l’extrema dreta– destinades a prefixar enemics en l’univers musulmà o procedents d’aquest i una gestió injustificable dels fluxos migratoris contribueix a crear a Europa un ambient propici a l’exclusió, al tancament de fronteres i a la recerca de certeses, tot i que el preu sigui la retallada de les llibertats. En el cas de països com Holanda, amb un ascens molt impactant dels ultres que encapçala Geert Wilders, la barreja de sentiments trobats a causa del clima d’inseguretat no fa més que arreplegar vots al sarró del nacionalisme destemprat i dels que opinen que qualsevol preu és raonable si permet recuperar la tranquil·litat al carrer que hi havia abans.

Descontentament

Notícies relacionades

Tiroteig en un tramvia a Utrecht: Almenys tres morts | Directe

La policia identifica el suposat autor del tiroteig d'Utrecht (Holanda)

Al complir-se tres anys de l’acord subscrit per la Unió Europea amb Turquia per tallar l’allau de refugiats i retenir-los a la península d’Anatòlia, no deixa d’engrandir-se el descontentamentd’àmplies capes de la població, receloses amb l’arribada dels qui fugen dels desastres de la guerra, presentats amb massa freqüència com la cobertura idònia per a l’entrada al continent de gihadistes a les ordres de l’Estat Islàmic o del que queda, d’Al-Qaida o de qualsevol altra organització adscrita a l’estratègia de la bomba.

Quan falten poc més de dos mesos per a les eleccions europees, és una incògnita la influència que puguin tenir en el resultat les fallides de la seguretat col·lectiva, nombroses i diversificades, registrades durant els últims anys. Però és indubtable que bona part de les expectatives que les enquestes atorguen a la ultradreta estan íntimament relacionades amb el desassossec que té les societats europees. Davant la psicosi generalitzada, els arguments dels experts, el compromís dels governants i la tasca de la policia gairebé no tenen influència; pesa més la tendència a creure els paladins de les solucions fàcils a partir d’una descripció simplificada dels problemes, una tècnica que figura en el manual de conducta dels qui promouen la cancel·lació de les societats obertes.