Estar alerta contra el maltractament infantil

En aquest 2019 s’han produït alguns casos gravíssims de maltractament i violència infantil que han acabat, desgraciadament, amb la mort de menors. Els episodis de Pineda de Mar (Maresme), amb un nadó de dos mesos mort, i de l’assassinat de dos germans a Godella (València) presumptament en mans dels seus pares són la punta de l’iceberg d’una problemàtica que es desenvolupa moltes vegades en la intimitat de l’entorn familiar i que no és denunciada sinó en un percentatge molt inferior a la realitat dels fets. Segons les dades del Ministeri de l’Interior, cada dia 37 nens són maltractats, una xifra que es basa en les denúncies per delictes violents contra menors, tenint en compte que, segons la mateixa ministra de sanitat, només surt a la llum una cinquena part dels abusos.

A Catalunya, en els dos últims anys, s’han detectat un 90% més de casos de maltractament arran de les alertes mèdiques que s’han formalitzat als hospitals. No es tracta d’un augment específic de la violència, sinó d’un aflorament d’aquesta xacra social a causa d’una sensibilització més gran i especialització dels serveis d’assistència, atents –a través d’organismes com la Unitat Funcional d’Abusos al Menor– a les evidències o a les sospites que denoten l’existència del maltractament.

Estem parlant de diverses casuístiques, entre les quals destaquen l’abús sexual i la violència física, ja sigui com a conseqüència de la falta de responsabilitat paternal o d’un càstig corporal infligit a consciència. Sense oblidar, per descomptat, un territori més fosc encara, el del maltractament psicològic o la negligència. En el primer dels supòsits, s’ha detectat l’aparició de tipus d’agressors com les noves parelles de la mare o com adolescents menors que aprofiten la seva prevalença sobre les víctimes. En els altres, tant es produeix la violència per una falta d’educació parental com per la més execrable demostració del poder heteropatriarcal.

Un dels factors clau per acabar amb aquest drama és tant la pedagogia com la prevenció i la detecció precoç de situacions anòmales, en l’entorn col·lectiu (escoles, sanitat, serveis socials) i més enllà de l’àmbit familiar. L’avantprojecte de llei orgànica per a la protecció integral de la infància i l’adolescència davant la violència, presentat pel Govern del PSOE, ha quedat arxivat fins després de les eleccions. És una prioritat de primer ordre que ha de quedar al marge de polèmiques partidistes.