L'esforç de la dona

Jo tinc el costum de fullejar un parell de diaris a l’hora de l’esmorzar. Diuen que és millor fer les coses una darrere d’una altra. Sembla que barrejar la llet de l’esmorzar amb la lectura d’una informació d’economia no és aconsellable. Ni per a la comprensió del text ni per a la digestió.

Potser és una notable advertència però no sembla que ho confirmi l’experiència que ens proporciona la realitat. Milers i milers de persones fan aquesta doble acció i no consta que el cafè amb llet s’amargui per l’esclat d’una guerra ni s’endolceixi perquè s’ha firmat una pau.

El titular periodístic que fa uns dies em va atraure és aquest: "Orgullosa de ser dona". Ho deia Mercè Cucurny, autora de llibres de cuina. I deia: "Ahir [amb referència al 8-M] vaig donar gràcies per tants avenços aconseguits que veig reflectits en les nostres filles però continuaré lluitant perquè les nostres netes arribin allà on, en justícia, haurien d’arribar totes les dones".

No critico pas aquest orgull ni aquesta passió en el desafiament a la societat. Jo he tingut la sort de compartir el llarg dels anys i en múltiples feines el tracte professional excel·lent amb les dones. Com ens entenem, des de fa més de 30 anys, la meva editora, Isabel Martí, i jo.

Jo he viscut al meu voltant uns canvis radicals. Ara a molts homes també se’ns fa estrany i fins i tot ens fa vergonya allò que 50 anys enrere acceptàvem amb normalitat. La pressió social té això, canvia les coses.

Una lluita pròpia

Ja sé que la lluita de la dona sovint ha estat i continua sent difícil. Però val la pena recordar què deien il·lustres personatges del passat. "La mujer siempre fue una rémora para el hombre". "No hi ha dones que siguin pitjors que d’altres".

Notícies relacionades

Nova masculinitat

Llimar la masculinitat

Costa imaginar que es diguessin aquests autèntics disbarats. Amb l’esforç de la dona s’ha avançat. Potser ha arribat el moment que els homes també ho sentim com una lluita pròpia.

Tots hi sortirem guanyant.