Lliçons d'un 'brexit' caòtic

Les arrels de la caòtica gestió de la sortida britànica (brexit) de la Unió Europea (UE) es troben, en primer lloc, en les mentides difoses sobre les suposades meravelles que comportaria. Aquestes mentides, com que alliberaria 350 milions de lliures setmanals (410 milions d’euros) per finançar la sanitat, no van ser combatudes amb fermesa pel Govern de David Cameron, perquè eren difoses per dirigents del seu propi Partit Conservador, com Boris Johnson. En realitat, el país perd 800 milions de lliures setmanals a causa del brexit, segons el Banc d’Anglaterrabrexit.

Els diaris de més difusió, com The Sun, Daily Mail, Daily Express i Daily Telegraph, van contribuir de forma tendenciosa a crear un opinió hostil a la UE, d’acord amb els interessos dels seus multimilionaris propietaris. Aquest és un factor a tenir en compte davant de les eleccions al Parlament Europeu i en els estats membres, atès el control i pressió política sobre els mitjans de comunicació que hi ha en diferents països i les informacions esbiaixades que imposen alguns dels seus propietaris.

Decisions basades en mentides 

L’amo de The Sun, Robert Murdoch, nacionalitzat nord-americà i molt pròxim als neoconservadors, s’ha distingit per la seva hostilitat a la UEThe Sun. Els amos del Telegraph, els germans Frederick i David Barclay, són també hostils a la UE i les seves regulacions. Tots dos resideixen en paradisos fiscals i posseeixen el diari a través de societats off shore amb la matriu a les Bermudes. L’amo del Daily Mail, Jonathan Harmsworst (lord Rothermere), oficialment tampoc resideix al Regne Unit per no pagar impostos i va heretar el diari a través de societats als paradisos fiscals de Jersey i les Bermudes.Daily Mail El Daily Mail i el primer lord Rothermere ja es van distingir en la dècada de 1930 per donar suport a l’Alemanya nazi i al moviment feixista britànic d’Oswald Mosley. L’amo del Daily Express, Richard Desmond, va donar més d’un milió d’euros al partit UKIP, impulsor del brexitDaily Expressbrexit.

Les mentides en política, quan són assumides pels dirigents –com el Govern de Theresa May–, indueixen a prendre decisions partint de paràmetres ficticis al marge de la realitat, el que condueix inevitablement al desastre. Aquest és el segon factor responsable del caos actual del brexit.

May va assumir les fantasies del brexit i va enfocar la seva negociació amb els Vint-i-set a partir de la falsa premissa que el Regne Unit podria continuar disfrutant dels avantatges de l’accés al mercat europeu sense cap de les seves obligacionsbrexit, com ja van assenyalar els professors Jonathan Hopkin de la London School of Economics i Peter H. Hall de la Universitat de Harvard. L’exigència afegida de May de sortir de la unió duanera per acontentar l’ala dura del seu partit ha fet impossible que la UE pugui oferir una altra cosa que l’acord de divorci pactat i ja rebutjat dues vegades pel Parlament.

Errors de càlcul

El tercer factor que ha portat al caos actual han sigut els errors de càlcul de les estratègies electorals a curt termini de Cameron i May, en les quals van anteposar els interessos del partit als del país. Cameron, amb el referèndum del 2016, i May, amb les eleccions anticipades del 2017, van subestimar el malestar social causat per una dècada de retallades de la despesa pública, desmantellament de la protecció social i la pobresa al 20% de la població, com va denunciar el rapporteur especial de l’ONU, Philip Alston, al novembre. Aquest malestar va ser clau en el triomf del brexit i la pèrdua de la majoria absoluta dels conservadors al Parlament.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Del costat de la UE, la lliçó més important d’aquesta crisi és que els Vint-i-set quan volen són capaços d’adoptar decisions unitàries. Com va assenyalar el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, a la Universitat de Bolonya al febrer, la globalització i ordre geopolític internacional “estan canviant d’una manera que no és favorable a Europa”. Per això, va insistir Draghi, els països de la UE han de recuperar una visió i actuació comuna, perquè només actuant junts podran preservar la seva sobirania davant les grans potències i les multinacionals i fer front amb èxit als riscos econòmics, socials i de seguretat que planteja l’inestable món globalitzat.

Els ciutadans i els dirigents dels Vint-i-set han de tenir present que l’Administració de Donald Trump no perd ocasió per intentar debilitar i dividir la UE, perquè vol una Europa submisa. Trump, que ha qualificat la UE d’“enemic”,ja va fer campanya a favor del brexit durant les eleccions presidencials nord-americanes i recolza una sortida abrupta. I el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va realitzar una gira al febrer per exacerbar la divisió interna de la UE entre l’Est i l’Oest.