Editorial

Terrorisme global supremacista

És necessari denunciar una vegada i una altra els qui inspiren els braços executors de l'odi

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp47360646 policias ante la mezquita190315093038

zentauroepp47360646 policias ante la mezquita190315093038 / TESSA BURROWS

La tragèdia desencadenada per un supremacista blanc a dues mesquites de Nova Zelanda remarca l’auge d’aquests moviments xenòfobs, altament perillosos, que han aconseguit reclutar seguidors en un país tan radicalment estable i pacífic. El perfil ideològic de l’australià Brenton Tarrant, descrit per la policia com “un terrorista extremista de dretes”, no deixa lloc a dubtes: n’hi ha prou amb llegir el manifest en què justifica la seva matança per entendre que es tracta d’algú adscrit a la teoria ultra de la gran conspiració contra la cultura occidental, entesa aquesta com la difosa des d’Europa al món per ser disfrutada pels ciutadans de pell blanca.

El perpetrador de la matança i els seus còmplices són de la mateixa estirp política que l’ultra noruec que el 2011 va segar la vida de 77 joves a l’illa d’Utoya; que els exaltats que el 2017 es van presentar a Charlottesville per impedir la retirada d’una estàtua del general confederat Robert E. Lee; que les partides de sociòpates que es dediquen a violentar en qualsevol lloc els immigrants en general i els musulmans en particular. La islamofòbia s’ha procurat un discurs excloent i violent, que ha trobat a les xarxes socials i a internet un profund terreny abonat per sumar-hi adeptes. No hi ha res de nou en els seus propòsits: són racistes tant o més perillosos que els militants del KKK, perquè s’abstenen de fer grans exhibicions públiques i és més difícil controlar-los.

             

Si un dels afanys dels gihadistes és demostrar que no és possible la convivència entre els musulmans i els que no ho són, el principal del supremacisme blanc és presentar tal convivència com una cosa indesitjable que posa en perill la continuïtat d’allò que anomenen ‘cultura blanca’. Uns i d’altres es complementen en l’escalada d’odis que vol portar a un xoc de civilitzacions, induïda tant per les accions subjectes violents marginals o de minories exaltades com de, i això és encara més inquietant, per partits que alimenten el relat de l’odi i la por des de l’interior de les institucions democràtiques. Per evitar tal escalada no és suficient amb reforçar la seguretat de les mesquites de mig món o desplegar programes de cooperació internacional contra una altra forma més de terrorisme global, sinó denunciar, una vegada i una altra més, a qui inspiren els braços executors d’aquest terror.