Editorial

Torra desafia la Junta Electoral

Mantenir uns símbols com els llaços grocs, d'una innegable parcialitat ideològica, deixa al descobert, una vegada més, la voluntat del Govern de continuar fent un ús partidista de les institucions

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp47334771 lazo amarillo en la gene190313185255

zentauroepp47334771 lazo amarillo en la gene190313185255 / ELISENDA PONS

El llaç groc seguirà a la façana de la Generalitat. Almenys, aquesta és la voluntat del Govern de Quim Torra. El president ha presentat un escrit a la Junta Electoral Central (JEC) contra l’ordre de l’organisme que obliga a retirar els llaços grocs i les estelades de tots els edificis públics de cara a la campanya electoral del 28-A. El principal argument de Torra és la defensa de la llibertat d’expressió, per a això apel·la a una resolució de la comissió d’assumptes institucionals del Parlament que, el 2014, va considerar l’estelada “un anhel de llibertat i una reivindicació democràtica”. També addueix la “dificultat legal” de retirar tots els símbols ja que alguns edificis no són propietat o no són gestionats directament per la Generalitat.Un exemple més del contorsionisme legal a què l’independentisme institucional sol recórrer. Un alambinat raonament amb prou feines suportat per arguments fal·laços i lemes grandiloqüents.

Més enllà del recorregut que pugui tenir el recurs presentat per Torra, la decisió de mantenir uns símbols d’una innegable parcialitat ideològica deixa al descobert, una vegada més, la voluntat del Govern de continuar fent un ús partidista de les institucions,allunyant-les de la seva necessària neutralitat democràtica. Una enganyosa defensa de la llibertat d’expressió torna a ser utilitzada per imposar l’independentisme en l’espai públic. No hi ha treva per als catalans que no s’hi veuen reflectits.