Preciosos miratges

En el món dels còmics es produeix de tant en tant un fenomen que suscita l’entusiasme d’autors i lectors. La selecció per al premi literari Booker Man del magnífic àlbum de Nick Drnaso 'Sabrina' és l’última injecció d’optimisme per als soferts lectors de còmics desitjosos d’una mica de respecte social. Fa anys, quan a Art Spiegelman li van donar el Pulitzer per 'Maus', l’eufòria va ser encara més gran. I així, a còpia de miratges, anem tirant els aficionats als còmics. Aviat arribarà a Barcelona la tradicional pujada de l’autoestima que aporta el Saló del Còmic, amb els seus milers de visitants i la seva aparença que els còmics constitueixen una branca més de la indústria cultural.

El cert és que això dels senyors Drnaso i Spiegelman és una excepció, no la regla. La majoria dels autors nacionals i estrangers amb alguna cosa per explicar solen portar vides precàries, mentre que, si no tens res a explicar però el teu dibuix és exitós, sempre pots treballar per a Marvel o DC i cobrar com les persones. Als Estats Units, figures de culte com araDaniel Clowes i Charles Burns arriben a fi de mes dibuixant portades per a 'Time' o 'The New Yorker'; a Espanya, a part de Paco Roca i algun més, els autors amb fonament poden estar-se dos anys dibuixant un àlbum a canvi d’un avançament de 3.000 euros.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Només França, una excepció cultural a la regla del menysteniment, ofereix una indústria sòlida que dona menjar dignament a un elevat nombre de dibuixants i guionistes: en tenen prou amb visitar qualsevol seu francesa de l’FNAC per veure les masses escampades per terra, llegint còmics. A Espanya es venen còmics, sí, però bàsicament historietes de superherois i mangues japonesos (i fins i tot els autors amb més poder gràfic i literari, com el difunt Yoshihiro Tatsumi, venen pocs exemplars).

Benvinguts siguin els copets a l’espatlla com ara la nominació de Nick Drnaso i el premi Pulitzer d’Art Spiegelman. No són al·lucinacions, però tampoc reflecteixen la realitat amb exactitud. Curiosament, a Espanya s’editen més còmics d’autor que mai, entre el producte local i el forà, la qual cosa demostra l’existència d’un públic fidel. El problema és que les editorials es conformen amb vendre 400 exemplars, i si arriben a 1.000, destapen l’ampolla de cava.