Anar al contingut

Dues mirades

Canilla

NGEL GARC A

Els menors immigrants no acompanyats són nens que viuen a les palpentes, temorosos davant les onades d'hostilitat

La manera com Adela Camí –responsable d’Eduvic, una cooperativa de treball social– descrivia les escenes d’aquest cap de setmana a la casa de colònies El Ganxo, de Castelldefels, era esgarrifosa. Amb calma, però encara amb el neguit d’haver passat moments certament crítics, l’educadora dibuixava un panorama de violència sense fre, de mobiliari destrossat, de rocs llençats amb desfici, de canilla desfermada. I ella que mirava d’entrar a raons amb els assetjadors del centre i els deia: "Són nens, simplement són d’un altre país". I es queixava després amb amargor: "És una societat malalta de xenofòbia".

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Com ha declarat el conseller Chakir el Homrani, no es poden "edulcorar uns fets gravíssims" i no es pot restringir la transcendència dels atacs a "una baralla entre nois", com ha defensat l’ajuntament. És racisme en la seva expressió més barroera, més intensa, més irracional. I com també ha destacat el titular de Treball, Afers Socials i Famílies, hem arribat aquí en part perquè l’etiqueta 'mena' ha servit "per deshumanitzar aquests nois". És una descripció que en principi sembla asèptica i que només dibuixa un estat administratiu temporal. En la pràctica, no obstant, els estigmatitza i els mena a uns llimbs on reben l’embat de l’odi, a l’espera d’un desemparament futur que no serà sinó un pou fangós. Són nens, com recordava Adela Camí. Nens que viuen a les palpentes, temorosos davant les onades d’hostilitat.