Al contraatac

Guanyar amb trampes

L'orxata en vena després d'un escàndol polític, com el de Ciutadans a Castella i Lleó, sol significar que algú important n'estava al corrent o que és necessari encobrir algú a qui no vols perdre

2
Es llegeix en minuts
GRAF1305. VALLADOLID, 21/02/2019.- La presidenta de las Cortes de Castilla y León, Silvia Clemente, ha anunciado este jueves que deja su cargo y el PP, decepcionada con la dirección actual del partido y su presidente autonómico, Alfonso Fernández Mañueco, quien no tiene palabra, capacidad y carece completamente de liderazgo. EFE/R.García

GRAF1305. VALLADOLID, 21/02/2019.- La presidenta de las Cortes de Castilla y León, Silvia Clemente, ha anunciado este jueves que deja su cargo y el PP, decepcionada con la dirección actual del partido y su presidente autonómico, Alfonso Fernández Mañueco, quien no tiene palabra, capacidad y carece completamente de liderazgo. EFE/R.García / R.García (EFE)

El pitjor de les primàries de Ciutadans a Castella i Lleó deixa de ser la trampa en el moment en què en veus la reacció. O la falta de reacció, més ben dit. Albert Rivera, que es presenta sempre com el màxim exponent de la regeneració i la puresa en política, està immers en una boja carrera de fitxatges a esquerra i dreta. Una de les recents incorporacions ha sigut Silvia Clemente, exconsellera i expresidenta de les Corts a Castella i Lleó amb el Partit Popular.

Més enllà de les sospites que persegueixen aquesta dona per presumptes irregularitats en la concessió d’ajuts al seu marit i pel desorbitat cost de les reformes a la seva vivenda davant el salari oficial que tots dos reben, a mi em va cridar molt l’atenció com va ser el seu pas d’un partit a un altre. Un dia va criticar en públic els populars, després de 15 anys a la poltrona, i l’endemà estava fitxant per una altra formació política que li prometia el que no havia tingut fins aleshores: el lideratge. Costa veure-ho com una qüestió de principis, la veritat.

Notícies relacionades

I també sorprèn que Rivera animi amb aquest entusiasme una política que està sobrevolant els jutjats. Però així va ser. L’aparell de Ciutadans la va portar a primàriesamb una força de què no va gaudir l’altre candidat, el diputat Francisco Igea. Els afiliats van votar i el resultat inicial va reflectir la victòria de Clemente per tot just una trentena de vots. És interessant, al marge de tot, que el procés donés aquest percentatge de contestació interna a Rivera. No obstant, el millor va arribar al cap de poques hores, quan els partidaris d’Igea van detectar que hi havia 80 vots rars. La majoria s’havien produït de cop, de matinada, des d’un parell d’ordinadors.

La comissió de garanties els va revisar i, efectivament, va detectar irregularitats que, finalment, van donar la victòria a Igea. La reacció de la direcció de Ciutadans, segons la meva opinió, provoca estupor. Villegas va restar importància al frau i el va reduir a “errors humans per les presses en el recompte”. I va afegir: “Hi va haver precipitació. Va ser un dia molt intens i hi havia moltes altres eleccions primàries per recomptar i oferir com més aviat millor els resultats”. Esperava més contundència, fins i tot enuig, contra els que hagi pogut tacar la imatge de Ciutadans. Veuria lògic l’anunci d’una investigació interna, caigui qui caigui, per esbrinar si darrere de la tupinada hi ha Clemente o són partidaris de la direcció nacional. L’orxata en vena després d’un escàndol polític sol significar que algú important n’estava al corrent o que és necessari encobrir algú a qui no vols perdre. I en tot cas, en matèria de fitxatges, convé no fer un Lopetegui.