Filferro espinós

Estem embolicant el diàleg de filferro espinós. Que atemoreixi, que faci mal, que atrapi els que s’atreveixen a apropar-s’hi fins a fer-los sagnar. Els moderats, a casa seva. Els incondicionals, a la sorra pública. No hi ha perdó per als que intenten avançar un pas cap a l’adversari. El desprestigi de la política de pactes erosiona el mateix sentit de la democràcia. Si no serveix per construir espais capaços d’acollir la diversitat, ¿per a què serveix?

Notícies relacionades

Tot el poder per a Waterloo

La tornada del candidat fantasma

L’independentisme segueix el camí de l’agitació emocional. Ja va superar les valls i només li queda continuar escalant els penyals. Gairebé no queden rastres del que al seu dia va representar CiU per a milions de persones. Pacte, ordre i tradició. ¿Ja no vol ningú el que llavors s’oferia? Puigdemont ha imposat l’ofensiva. Només aquells disposats a defensar la trinxera són acceptats. El relat combatiu s’imposa en bona part de l’'agit-prop' nacionalista. També en el subtil, però pertinaç, blanqueig d’ETA. ¿Ens adonem d’on ens condueix això?

Però no hi ha culpables únics. I, a la fi, tots serem responsables del que ha d’arribar. Perquè arribarà. Uns, per no haver denunciat prou. D’altres, per obra. I molts més, per omissió. Per deixar-se vèncer per la covardia, per no cridar que el rei va nu, per no reconèixer tots els errors i alçar la veu per frenar el despropòsit. Arribarà i ens trobarà immòbils, enredats en filferro espinós.