Feministes com tu i jo

Al ritme que anem d’aquí molt poc tothom serà feminista. Haurem complert la consigna de Chimamda Ngozi Adichie i qui sap si fins i tot Vox arribarà a sortir en defensa de les dones. Esperem que la pedagogia de tantes expertes en la matèria que repeteixen sense treva, tantes vegades com calgui, que el feminisme no és el contrari del masclisme acabi calant fins i tot en les ments més anquilosades, les que no saben què fer davant del crit eixordador de les dones. El moviment els obliga a posicionar-se i ho fan matusserament, com quan t’emproves un vestit i et tira de la cisa, les mànigues et van estretes i quedes completament ridícul. És el que li passa a Pablo CasadoPablo Casado, aquest senyor que té l’amabilitat d’explicar-nos el que portem a dins, que per promoure la natalitat proposa impedir que puguem interrompre embarassos no desitjats. És a dir, sotmetre’ns a l’ordre de tota la vida, el que utilitzava la biologia per esclavitzar-nos. Encara no sé com, tenint en compte que està tan desacomplexat, no li ha passat pel cap prohibir els anticonceptius. Per sort comptem amb algú que li rebat tots els arguments i s’està convertint en el nostre principal aliat des d’una actitud avançada, moderna, la del feminisme liberal. No entenc perquè ha resultat tan polèmica l’afirmació de Rivera si Ciutadans sempre ha defensat aquest tipus de feminisme que té com a únic vector la llibertat d’elecció, la llibertat d’escollir com en un supermercat. Escollir per escollir, fins i tot ens proposen que puguem escollir els nostres nadons còmodament gestats en qualsevol d’aquestes granges de dones que abunden als països pobres. Així ens estalviem el destorb de passar per un embaràs i un part. Podent comprar alguna cosa, ja són ganes de complicar-te la vida fent-ho a casa. En això consisteix exactament el feminisme liberal: feminisme per a qui se’l pugui pagar.

Però el meu moment feminista preferit de tota la setmana ha sigut, amb diferència, el cartell de Pablo Iglesias, que torna de la baixa per paternitat com qui torna del Vietnam. Que jo no dic que cuidar un parell de bessons no sigui una heroïcitat, però no recordo que li fessin cap cartell a Irene Montero i això que ella va posar el cos, una cosa que ara, per la via de la igualtat, sembla poca cosa. No reconèixer que en la reproducció les mares posem molt més que els pares deixa de ser una manera de desigualar. Ningú recorda que de les 16 setmanes, 6 són de baixa mèdica. Però ha calat en l’imaginari col·lectiu que si ens paguen menys, si ens precaritzen més és perquè som mares. I amb permisos iguals s’acabarà el masclisme a la feina. Tant de bo. Significaria que l’arrel de la discriminació és biològica i no ideològica.