Editorial

Solucions per als 'menes'

Atendre i integrar els menors és una qüestió de drets humans, i imprescindible, a més, per preservar la convivència

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp47306965 11 03 2019 castelldefels mossos i guardiaurbana  ambiente tr190311165332

zentauroepp47306965 11 03 2019 castelldefels mossos i guardiaurbana ambiente tr190311165332 / Pau Mart Moreno

La situació dels anomenats ‘menes’, menors estrangers no acompanyats, ha adquirit caires inquietants a Catalunya ambl’assalt violent de 25 encaputxats a un centre que els acollia a Castelldefels dissabte passat, seguit d’una altra concentració diumenge. Dimecres passat, un home armat amb un ganivet havia assaltat un altre centre a Canet. Els atacs són delictes d’odi que han de ser condemnats com a tals. També resulta obligat exigir solucions que abordin la problemàtica d’acollida en tota la seva complexitat.

La creixent arribada de ‘menes’ ha desbordat la Generalitat, que ja arrossegava greus deficiències en la cura dels menors que tutela. Les seves obligacions no es limiten a donar-los un sostre sinó que inclou la formació, orientació i control de la seva integració en l’entorn en el qual aterren. La idiosincràsia dels joves afegeix complexitat a l’acollida. Els nouvinguts arrosseguen un passat de misèria i unes expectatives de futur que tenen molt poc a veure amb la realitat. Només volen treballar i guanyar diners, però no tenen la formació ni la situació legal necessàries per complir el seu somni. S’han enfrontat a múltiples dificultats per arribar, se senten madurs i independents, però només sumen vulnerabilitats. La frustració és intensa, i els problemes es multipliquen quan arriben a la majoria d’edat. Sense permís de treball, la delinqüència o l’explotació semblen les úniques sortides. Una bomba de rellotgeria per a la convivència.

Pocs dels requisits fonamentals per a la seva integració s’han complert, i menys de forma coordinada per part de les diferents administracions. Començant, en primer lloc, per la que assumeix la seva tutela, passant per les responsables o corresponsables de mantenir la convivència als carrers, facilitar centres d’acolliment o crear un marc legal que faci possible la seva integració laboral. Són massa els pedaços que s’han anat succeint. La sensació de viure al marge de la societat només dificulta la seva integració i crear les condicions perquè una part d’ells pugui derivar en comportaments que, al seu torn, serveixind’aliment als discursos xenòfobs. És responsabilitat de l’Administració atendre i protegir els menors. És una qüestió bàsica de drets humans, però, també, imprescindible per preservar la convivència i evitar donar ànims a la ultradreta.