La tornada del candidat fantasma

Fa només quatre dies la pregunta era aquesta: ¿Té el PDECat, els moderats del PDECat, s’entén, cartes per jugar aquesta mà contra Puigdemont? Avui, la resposta és descarnada, immisericordiosa. No.

Puigdemont ha culminat la purga interna que va iniciar l’estiu passat. El primer cadàver polític va ser el de l’antiga cap del partit. Pascal havia gosat desatendre la consigna de l’home de Waterloo que s’impedís al PSOE desallotjar del Govern el PP. La prioritat de Puigdemont era evitar que la més mínima onada trenqués el miratge independentista que Espanya és sinònim indivisible de dreta rància: autoritarisme, corrupció, etcètera. Com pitjor, millor. Pascal va pagar cara la seva gosadia: va ser passada per la quilla al juliol, tot just un mes i mig després de la investidura de Sánchez. I aquest diumenge acaben de ser liquidats els diputats al Congrés discrepants del credo puigdemontista, com els veterans Campuzano i Xuclà. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Puigdemont fuig cap a davant i aposta per bloquejar la política espanyola des que va fracassar l’intent unilateral. Com pitjor, millor. En la seva fugida, intenta nuclear un moviment nacionalpopulista basat en el culte al seu lideratge hipertrofiat. Justícia espanyola al marge, dos obstacles s’interposaven entre l’expresident i el seu objectiu. El primer, la direcció del PDECat, ja ha sigut doblegat. No hi ha un lideratge visible entre els moderats, així que no es divisa una amenaça cismàtica imminent. A partir d’ara, Puigdemont pot concentrar totes les seves forces en la pugna contra el segon: ERC i el seu líder pres, Junqueras, l’antagonista principal de l’home de Waterloo. La vella guerra per l’hegemonia al nacionalisme català pot estar arribant a les últimes batalles.

Guerra sense complexos

Potser no és una guerra sense treva. Però sí que és una contesa sense complexos. Junqueras vol lliurar-la embolicat en una pretesa aura de Mandela català. La seva declaració davant delTribunal Suprem va dissipar qualsevol dubte sobre això. I Puigdemont, que el 21-D va pispar la cartera a ERC amb la promesa trencada de tornar, ataca de nou com a candidat fantasma, aquesta vegada a les europees i contra Junqueras. Candidat fantasma: hauria d’anar al Congrés per recollir l’acta. Si ho fes, seria detingut; si no, no obtindria l’escó. En qualsevol cas, adeu Brussel·les. I els votants, amb un pam de nas.