Editorial

L'espera de la reassignació de sexe

La demora és inassumible per a unes persones que ja s'enfronten a múltiples sofriments

1
Es llegeix en minuts
 

  / DANNY CAMINAL

Són múltiples les batalles a què s’enfronten les persones transgènere. Presoneres d’un cos amb què no s’identifiquen, són moltes les que veuen en la cirurgia de reassignació de sexe l’opció imprescindible per afrontar una vida digna. Però els temps de la seva urgència vital casen malament amb els ritmes de les llistes d’espera de la sanitat pública. Pesa en la memòria el suïcidi del jove basc Ekai, de 16 anys, que l’any passat no va poder suportar tanta demora i tantes dificultats per iniciar el seu tractament.

A Catalunya,la llista d’espera per a les operacions de reassignació de sexe és d’entre sis i set anys. Una cosa molt difícil d’assumir quan el sofriment és tan urgent. Oficialment, hi ha 122 persones esperant operar-se, però a l’Institut Català de la Salut (ICS) hi ha el convenciment que hi ha moltes més persones interessades. Aviat l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona i l’Universitari de Bellvitge uniran els seus esforços amb l’Hospital Clínic de Barcelona i oferiran aquest tipus d’operacions. La previsió de la Generalitat és doblar el pressupost destinat a aquest tipus de cirurgia, però la voluntat encara casa molt malament amb la realitat d’aquells set anys d’espera. Una demora llastimosa i inassumible per a unes persones que s’enfronten a múltiples sofriments, des del seu propi rebuig fins a la desaprovació d’una societat encara no prou flexible, conscienciada ni respectuosa amb la diversitat.