Al comptat
Infiltrats de l'independentisme
Després de guanyar pes sindical, el secessionisme afronta l'assalt a les cambres de comerç
fcasals47148555 barcelona 27 02 2019 economia presentaci n candidatura indep190308171202 /
Per moments recordo la pel·lícula 'Infiltrats’, de Martin Scorsese, en la qual el policia novell Billy Costigan, encarnat per Leonardo di Caprio, s’introdueix a la banda del poderós cap de la màfia irlandesa Frank Costello (l’histriònic Jack Nicholson).
Salvant les distàncies, per descomptat, sense màfies ni policies camuflats, la referència serveix per descriure com moviments civils proindependentistes com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) impulsen l’assalt (legal i democràtic) a institucions i entitats de l’'establishment’ a Catalunya. I, a més, expliquen amb un recolzament entusiasta del Govern, mogut per un cert afany de revenja contra els poders econòmics establerts, que, segons el seu parer, van deixar el procés a l’estacada. "Ara és la nostra per canviar la correlació de forces", sembla que es diguin.
Aquest intent d’infiltració, que se suma a la colonització política duta a terme a nombrosos col·legis professionals i associacions al llarg dels últims anys, pot tenir un dels seus punts culminants en les pròximes eleccions a les cambres de comerçles pròximes eleccions a les cambres de comerç, amb una candidatura promoguda per l’ANC o el Cercle Català de Negocis. El seu objectiu és aconseguir el màxim de vocals en els plens d’aquestes institucions, en especial la de Barcelona, per aconseguir una presidència com més procliu millor a l’independentisme i, si és possible, a l’unilateralisme. Més que interessos empresarials defensen obertament objectius polítics i secessionistes.
Un altre episodi d’aquesta ofensiva són les últimes eleccions sindicals en els serveis centrals i territorials de la Generalitat. La Intersindical CSC, un sindicat residual fins ara, que va convocar l’última i fallida 'vaga de país’ el 21 de febrer passat –encoratjada pel Govern–, s’ha convertit en la segona força més votada, amb una mica més del 20% del total i ha passat de 4 a 35 delegats 'Vota per un sindicalisme compromès amb el país’, animava l’ANC des del seu compte de twitter.
En una línia similar, les eleccions camerals, que s’han de celebrar entre el 2 i el 8 de maig, poden donar als qui recolzen obertament la infiltració del secessionisme en totes les institucions i entitats del món econòmic i social una important empenta. 'Les cambres: eines de país’ és el seu lema. Més clar...
I el vot electrònic, introduït pel Govern, permetun nivell de participació sense precedents, que deixa molt més obert el resultat de les eleccions a les cambres que amb el sistema anterior. Tot això pot ser la cirereta de l’estratègia sobiranista, com aquest referèndum a què tant s’apel·la. A l’independentisme capacitat de mobilització no n’hi falta, com saben alguns dels seus contrincants i 'establishment’. Al final és una qüestió d’urnes i de vots. ¿No consisteix en això la democràcia?
