Renúncia a la contrareforma laboral

El Govern de Pedro Sánchez va tenir ahir un ‘divendres social’ descafeïnat. Ha renunciat a aprovar la contrareforma laboral a què s’havia compromès per no comptar amb “prou recolzaments” a causa de la minoria parlamentària. Enterra així iniciatives com la prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa i la reforma de la subcontractació. En canvi, sí es va veure amb forces per tirar endavant altres mesures laborals i socials, com el registre horari de la jornada laboral per part de les empreses, l’ampliació del subsidi per a aturats de llarga durada -abans a partir dels 55 anys i estès ara als més grans de 52– i l’augment dels ajuts per a famílies amb nens en risc d’exclusió social.

D’una banda, iniciatives que poden ser interpretades com electoralistes a menys de dos mesos dels comicis, però que suposen el compliment de compromisos que Sánchez va assumir a l’arribar a la Moncloa, compromisos que no necessàriament han de quedar suspesos per la convocatòria de les eleccions generals de l’abril. L’Executiu no deixa de governar pel fet d’estar en vigílies electorals. Però, sense una majoria suficient per fer progressar les seves iniciatives al Congrés i per asseure’s amb una posició de força que permeti liderar pactes a diverses bandes tan difícils com l’acord amb empreses i sindicats, l’intent fallit de rematar la legislatura amb una contrareforma laboral passa de ser un element del programa de govern a convertir-se en un component del programa electoral de cara al 28-A.