8-M, la revolució ja és aquí

No ha desaparegut el seu ressò. No s’ha esvaït la força de la unió ni les empremtes del seu pas massiu pels carrers. El 8-M de l’any passat ha quedat gravat en la memòria col·lectiva com un moment definitiu. La suma de moltes i heroiques lluites per la igualtat, el crit unànime contra una violència insuportable i el compromís d’una multitud de dones, i també d’homes, de combatre un masclisme que agredeix, humilia, silencia o infravalora la meitat de la població per la seva condició de dona.

Aquell 8-M va canviar la mirada de la societat. Les dones van sentir com mai el poder de la unió i els homes van començar a mirar-se a si mateixos, preguntant-se quin havia de ser el seu paper. No sempre la resposta ha sigut positiva. En un any ha canviat el panorama políticel panorama polític. És evident que el masclisme no desapareixerà sense plantar batalla, però també que el feminisme no abaixarà els braçosel feminisme no abaixarà els braços. La societat sencera es juga un futur més just, més lliure i igualitari. Un compromís que aquest diari anima i queda expressat en la il·lustració de la portada. La revolució ha arribat per quedar-se.

Múltiples violències

No hi ha espais lliures de discriminació. La pobresa i la precarietat es claven amb més acarnissament en les donespobresaprecarietat. Les cures s’acumulen sobre les seves espatlles i el terreny laboral és un territori ple d’obstacles per a elles. La conciliació encara és una bonica paraula carregada d’utopia mentre que la violència, les múltiples violències, són la tosca i cruel realitat. Un sofriment que recau directament en uns cossos concrets, però que senten totes les dones transformat en por. Els monstres no habiten només als contes.

Les xifres de la discriminació laboral són aclaparadores. Les dones són el 46% de la població activa, però el 75% dels seus llocs de treball (segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística) són de caràcter temporal. Massa sovint, la cura dels fills o dels pares passa per davant de la seva carrera professional. La seva generositat no és reconeguda socialment i és penalitzada per unes pensions raquítiques que enfosqueixen el seu futur. La discriminació laboral comença molt aviat. Segons un estudi de l’Observatori Social de La Caixa, les dones tenen el 30% menys de possibilitats d’aconseguir una entrevista de feina presentant un currículum idèntic al d’un home. El percentatge s’eleva el 35,9% en cas de tenir fills. Les dificultats acompanyen les dones en tot l’espectre laboral. Només el 20,3% dels càrrecs directius de les empreses que cotitzen a la borsa estancàrrecs directius ocupats per dones.

Però més enllà de les xifres hi ha els rostres. Molts resulten coneguts, fins i tot és possible veure’ls reflectits al mirall. Dones provant de superar la trampa de la conciliació, convivint diàriament amb el pes laboral i de la llar, sotmetent-se a l’estrès d’incloure l’inabastable. Dones immigrants convertides, independentment de la seva formació, en cuidadores sotmeses a unes condicions massa properes a l’esclavitud. Viudes amb pensions que amb prou feines serveixen per pal·liar la gana. Filles que es cuiden de pares malalts sense cap ajuda, renunciant a tot... Massa sovint, les dones aguanten els mals d’una societat que ha oblidat cuidar-se dels més febles. També massa sovint, no hi ha homes al seu costat.

Les dones exigeixen respostes i els homes tenen l’obligació d’escoltar i comprometre’s en les solucions. Tota la societat ha d’implicar-se en la transformació, però la política és imprescindible per progressar. Són molts els camps en els quals actuar. Educació, feina i curessón les tres àrees principals. Educar en el respecte, la diversitat i la igualtat. Seguir endavant amb les reformes laborals que combatin la bretxa salarial, afavoreixin la conciliació i treballin per la corresponsabilitat familiar. I socialitzar les cures. La dona no pot continuar cobrint els dèficits d’una societat cada vegada menys protectora. Aquest divendres, 8-M, de nou se sent amb força el crit necessari, imprescindible d’una revolució, la lluita contra una injustícia que només pot ser corregida i reparada.