Retrat personal i polític
¿De què té por Cuixart?
La lectura de 'Tres dies a la presó', el llibre-entrevista de Gemma Nierga, em confirma que som davant un home excepcional, a qui segur que no li agrada que comenci a parlar-se de 'cuixartisme'
zentauroepp47134545 cuixart190226114418
He devorat Tres dies a la presó, el llibre-entrevista de Gemma Nierga a Jordi Cuixart. Els indicis que tenia s’han confirmat. Cuixart és un home excepcional, a qui segur que no agrada que es comenci a parlar de 'cuixartisme'. El retrat que se'n desprèn de la primera i la segona part del llibre (el seu perfil més personal i la seva estada a la presó) és el d’un home lliure, lliure perquè no té por. I és això el que més m’ha impressionat.
Li havia llegit alguna cosa en aquest sentit, però és que aquesta idea està present en tota la seva trajectòria. Cuixart té por de tenir por i que aquesta por limiti la seva llibertat. Té por de no veure’s coherent en el que diu i en el que fa. No té por de la gent. No té por del canvi. No té por d’estimar, perquè no posa límits a compartir, a posar-se a disposició de l’altre. No té por de morir, que no vol dir que ho vulgui, perquè sent que la seva vida és plena. No té por de manifestar les seves idees sense amagar-se'n, i se sent prou lliure per criticar el sistema de partits, per reconèixer errors o per explicar per què estava en contra de la vaga de fam (amb el respecte degut a qui la va fer). Jo no sé com es fa per gestionar políticament aquesta llibertat, per traduir això que Jordi Cuixart vol en el dia a dia. Si no fos que diu que no vol entrar en la política institucional, crec que compartiria bona part del fonament polític que Raül Romeva argumenta a 'Esperança i llibertat'.
De la tercera part, la més política, em quedo amb la impressió que les respostes a unes preguntes honestes i no complaents de Nierga no són tan cristal·lines. M’han faltat repreguntes (ja te les faré jo per carta, Jordi) sobre la lectura que fa del procés i en particular dels tempos del 2017 i els seus efectes sobre el conjunt de la societat catalana. Potser ella no es veia amb cor de fer-les-hi amb un vidre pel mig. Potser la llibertat d’ell és en això indestriable del destí dels seus companys. Una nova demostració de tots els perjudicis i cap avantatge d’haver-los tancat a la presó.
