El fenomen dels manters

Els manters, una altra vegada, a l'ull de l'huracà

5
Es llegeix en minuts
zentauroepp46482303 barcelona  9 01 2018  manteros otra vez en el vest bulo de r190304191834

zentauroepp46482303 barcelona 9 01 2018 manteros otra vez en el vest bulo de r190304191834 / JOAN CORTADELLAS

(Tot i que no comparteix opinions i interpretacions expressades en aquest text en relació amb informacions sobre el funcionament del ‘top manta’, aquest diari atén, amb la publicació d’aquesta nota, el dret de rèplica sol·licitat pels col·lectius signants.)

En un article publicat diumenge, 24 de febrer, en EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, un dels mitjans de referència del nostre país, s’abocaven acusacions injustificades sobre un “grup islàmic” que, suposadament, controlava la voluntat dels venedors ambulants senegalesos. Anunciat en grans titulars, aquest article encenia totes les alarmes quan descrivia literalment la confraria musulmana Muridiyya com una “organització criminal”. Com que la capçalera d’aquest mitjà al·ludeix orgullosament als seus lectors com a “gent compromesa”, és des d’aquesta condició que desitgem denunciar les inexactituds que conté aquesta informació.

En primer lloc, constatem amb tristesa que l’article es refereix a l’islam en termes incriminatoris. No és una novetat. Ara bé, fins al moment, els immigrants senegalesos que es dediquen a la venda ambulant s’escapolien de les acusacions islamòfobes. Patien, per descomptat, una racialització humiliant, l’encasellament en la categoria de “negres” que fa d’ells un col·lectiu inferior, pres dels seus instints i mancat de voluntat, assimilat a aquelles “bandades d’estornells” a què al·ludeix l’article, animals sense consciència guiats per una lògica secreta. No obstant, i per a la nostra perplexitat, aquesta vegada el seu delicte adopta nous matisos, perquè s’esgrimeix la seva condició de musulmans, la seva pertinença a una confraria religiosa, com a prova del seu pecat. La Muridiyya, pel que sembla, presenta indicis de criminalitat, perquè els seus adeptes practiquen l’ajuda mútua, s’ofereixen per allotjar a les seves modestes llars els nouvinguts i mostren respecte per les seves persones grans. La solidaritat dels exclosos convertida en conducta desviada, en anomalia cultural, en objecte d’escrutini. Per a la nostra sorpresa, l’article gairebé no inclou al·lusions a l’extrema precarietat en la qual viuen aquestes persones com a conseqüència de la situació d’irregularitat a què els aboca la normativa europea. L’obediència cega, la llei del silenci o la falta de consciència davant la comissió d’un delicte –la venda il·legal– de les quals, segons sembla, fan gala els adeptes, són l’efecte resultant de la seva afiliació a una comunitat confessional. D’acord amb el titular publicat, l’islam doblega l’esperit d’uns adeptes que es rendeixen, autòmats, a les exigències d’un ordre inefable.

La confraria més gran al sud del Sàhara

En segon lloc, ens sembla preocupant que el desconeixement que exhibeix la notícia hagi superat els canals de verificació que, de segur, tindrà la redacció d’aquest mitjà. Amb una simple triangulació n’hi hauria hagut prou, per exemple, per constatar que la Muridiyya no és “la confraria més gran de l’islam al sud del Sàhara” o que qualificar una confraria d’“integrista i moderada” és un oxímoron de difícil digestió. Obrir unes breus consultes hauria servit per comprendre que les vies místiques de l’islam, els ordes sufís, enfonsen les seves arrels en el desig íntim de l’adepte per posar en practica els ritus que l’aproximin a una comprensió intuïtiva de la divinitat, aspiració que només sembla possible escometre amb discreció i humilitat. El retraïment no és, doncs, la perversa tàctica d’una organització criminal, dissenyada per respondre als requeriments policials, sinó un tret distintiu de totes les tradicions místiques, que potser s’incentiva sota un clima d’hostilitat.

Algú podria pensar que el menyspreu que la crònica sembla mostrar per una comunitat organitzada sobre una base confessional, el que habitualment anomenem “religió”, és en realitat un biaix secularista, un signe de desconfiança davant pràctiques religioses que no es comprenen i que es consideren, al cap i a la fi, anacròniques. Perquè, en efecte, ¿què és el que diferencia la Muridiyya de qualsevol altra afiliació religiosa, siguin Opus Dei, budistes, Testimonis de Jehovà o Germanetes Descalces? ¿Que aquests altres col·lectius no estableixen vincles fraternals entre confrares, no se solidaritzen per fer front a les exigències de la vida quotidiana? ¿Els seus acòlits no semblen estar guiats per unes regles insondables que procuren manejar amb discreció? La resposta és simple: no es diferencien en res, excepte que la majoria dels membres de la Muridiyya que viuen a Barcelona són pobres, negres i, ara, també musulmans.

Notícies relacionades

L’estigma racial que suporten els immigrants subsaharians és una infàmia, però el fet que ara es reclami la seva adhesió a l’islam místic com a agreujant i que immediatament es vegin comminats a justificar-se davant la violència que se’ls pressuposa afegeix un complement pervers a la discriminació que pateixen. No era suficient que patissin l’oprobi de ser un col·lectiu racialitzat, de ser negres en un món fet per i per a blancs, sinó que ara també hi recau la insòlita imputació de ser musulmans. Si abans la seva negritud els predisposava al delicte, ara la seva musulmanitat els familiaritza amb la violència. Si aquestes invocacions estereotipades a una suposada inclinació criminal dels manters no són gratuïtes, si constitueixen al contrari l’anunci d’una nova onada de repressió davant l’horitzó imminent d’unes eleccions municipals, hem d’exigir més dosi de responsabilitat als mitjans. Al cap i a la fi formem part d’aquells lectors compromesos als quals afirma dirigir-se EL PERIÓDICO i ens agradaria que un mitjà que respectem vetllés per satisfer aquest lema amb la màxima pulcritud possible.

Signants: Federación de las Dahiras Sufís Muridiyya de España, Federació de les Dahires Sufís de Catalunya (Bidayatul Xitma), ACRS (Associació Catalana de Residents Senegalesos), CASC (Coordinadora de les Associacions Senegalesas de Catalunya), Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, Sindicato de Manteros y Lateros de Madrid, Espai de l'Immigrant GRECS (Grup de Recerca sobre la Exclusió i Control Socials), SAFI (Stop als Fenomens lslamòfobs), OACU (Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà), GESA (Grup d'Estudis de les Societats Africanes), ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió), ICA (Institut Català d'Antropologia), OVQ (Observatori de la Vida Quotidiana), SODEPAU (Solidaritat, Desenvolupament i Pau), IRIDIA (Centre per la Defensa dels Drets Humans), COOPGROS, Sccl., La Negreta Feminista, Masala (revista d'informació, denúncia i crítica Social), Virus Editorial

Temes:

Top manta