Atur, incertesa i inestabilitat

El creixement de l’economia espanyola acumula dades que apunten a una previsible desacceleració del ritme alcista dels últims anys. La zona euro no passa pels seus millors moments i la locomotora alemanya ha frenat en part per l’influx de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. En aquest panorama la xifra de l’atur registrat al gener va aixecar totes les alarmes al disparar-se l’atur. El febrer no ha aclarit totes les incògnites. Les afiliacions a la Seguretat Social han tornat a créixer però el saldo total és negatiu i s’han perdut més llocs de treball dels que s’han creat.

A la frenada alemanya cal sumar-hi els nuvolots que planen sobre la indústria de l’automòbil tradicional i les dificultats de la construcció. Les coses no van malament però l’alegria s’ha tornat a perdre. Les bases del creixement eren febles i la suma d’incerteses ho han fet vulnerable. A més, cal sumar-hi la inestabilitat política local que suma el conflicte català, la fràgil legislatura de les Corts que acaba i que ha tingut dos presidents en minoria i una al·luvió d’eleccions a l’abril i al maig. La incertesa sumada a la inestabilitat són males conselleres per a la política econòmica que a Espanya porta un parell d’anys sense ser previsible, sotmesa a tota mena de vaivens. Convindria que l’excitació electoral, també la que es viu a Brussel·les, no posés més llenya al foc de la falta d’un horitzó polític i econòmic més clar.