EL TEXT I LA TEXTA
El gran corrector
nnavarro47169284 opinion ilustracionde leonard beard juan carlos ortega190228200422
Si jo escric al meu ordinador “Plamplona”, immediatament el corrector l’esborra i apareix “Pamplona”. Si teclejo: “Em s’ha ocorregut una idea”, el software ho canvia de manera immediata i a la pantalla podem llegir la manera correcta d’escriure-ho: “Se m’ha ocorregut una idea”.
Aquesta capacitat dels ordinadors per detectar errors i mostrar-nos la veritat gramatical i ortogràfica s’hauria d’estendre a altres tipus de veritats, menys pedestres i més universals. Des d’aquí demano els programadors del pròxim processador de textos que incloguin una intel·ligència artificial capaç de saber si allò que escrivim és veritable o fals.
Per exemple, si em dona per escriure “La Terra és plana”, les dues últimes paraules s’haurien d’esborrar per ser substituïdes per “és una esfera”. I el mateix amb qualsevol veritat que ja hagi sigut fermament contrastada. Així, al teclejar, posem per cas, “Pàmies cura el càncer”, el modern corrector de mentides escriuria al seu lloc “Pàmies no cura res de res”.
¿S’ho imaginen? Una veritat universal coneguda per les màquines, però tan sols amb fets confirmats. Les veritats subjectives continuarien quedant en terra de ningú. A l’escriure, no ho sé, per exemple la frase “L’amor és important”, la màquina faria els ulls grossos, perquè no hi ha experiments sobre això per confirmar o negar l’escrit, i deixaria la frase com tu l’has posat, sense variar una coma. O, fins i tot, amb assumptes més arriscats com ara “Déu existeix”, el corrector faria com si no ho hagués llegit i t’ho donaria per vàlid. Només faria sonar el senyal d’alarma davant les mentides indiscutibles, les que han sigut plenament consensuades.
Aquesta nova intel·ligència artificial inclosa als nostres ordinadors ens evitaria haver de llegir a internet textos plens de mentides fonamentals. El nou corrector que proposo seria la solució a molts mals
Notícies relacionades¿No els agradaria que això ja existís? ¿No tenen ganes de teclejar alguna cosa per saber si és cert o no? Per exemple, jo em moro de ganes d’escriure en aquest ordinador del futur: “No hi va haver violència en el procés català”, per veure si ho deixa com està o m’ho marca en vermell per després substituir-ho per: “Hi va haver molta violència en el procés”.
Els errors ortogràfics s’han de corregir, és clar, però sens dubte són més importants els altres. De fet, hi ha ocasions en què no es necessitaria cap relator, sinó un bon corrector, com el que avui humilment els he proposat.
