Un divendres d'igualtat i vivenda

Va arribar el primer ‘divendres social’ amb avenços importants per garantir la igualtat entre dones i homes en l’ocupació i en la regulació del lloguer. L’anunci confirma la intenció del Govern d’aprovar, fins al 28-A  i en cada Consell de Ministres, substancioses mesures socials. Una estratègia no aliena als interessos electorals que materialitza part del programa socialista i que li permet deixar empremta del seu breu, però intens mandat.

No és casualitat que, amb la vista posada en el 8-M, l’Executiu de Sánchez hagi volgut tirar endavant unes mesures que reforcen el seu discurs feminista. Així, per decret llei s’amplia el permís de paternitat fins a les 16 setmanes. L’ampliació es desenvoluparà de forma progressiva. Aquest 2019 serà de vuit setmanes i s’arribarà a l’equiparació amb el permís de maternitat el 2021. Les sis primeres setmanes seran de permís obligatori per als dos progenitors i, fins als 12 mesos del nadó, previ pacte de l’empresa, es podrà disposar de la resta del permís. Amb aquestes mesures es dona resposta a una reiterada reivindicació per la igualtat que posa el focus en la conciliació i la corresponsabilitat. El mateix decret treballa per reduir la bretxa salarial instant les empreses a tenir un registre de salaris desagregat per sexe i a adoptar plans d’igualtat, en un termini d’entre un i tres anys, a totes companyies amb més de 50 empleats (fins ara era el límit era de 250).

Amb més clarobscurs ha nascut un precipitat decret de lloguer que, malgrat significar un avenç, resulta insuficient per donar resposta al problema superlatiu de la vivenda. Són massa anys de desídia dels poders públics, massa carències en vivenda social i massa interessos privats com per ser resolt en aquestes condicions de pressa. Tot i així, les mesures adoptades ofereixen més protecció al llogater, estableixen mecanismes per al control dels lloguers turístics i posen fi als desnonaments oberts, aquells que es fixen sense concretar ni hora ni data i sumen les famílies en una cruel incertesa.

La igualtat i la vivenda són dos drets bàsics indiscutibles. La seva protecció hauria de conciliar consensos amplis i estables. Mentre aquests acords no arriben, cada pas que es faci en la seva defensa resulta imprescindible.